Quan manquen pocs mesos per a la caducitat del model de
financiació autonòmic vigent es comencen a fer les primeres passes
de cara a la negociació del nou sistema. Així, divendres passat el
Partit Popular presentà la seva proposta, un document que vol fer
servir de base per a les negociacions i amb el qual pretén arribar
a un consens amb el PSOE i els representants autonòmics. La
voluntat del partit que governa a l'Estat Espanyol és assolir un
model estable i amb vocació de permanència, que no s'hagi de
negociar cada cinc anys com ha succeït fins ara. Es tracta, per
tant, d'una oportunitat històrica per capgirar la mala financiació
crònica que patim a les Illes Balears.
Independentment del contingut de la proposta dels populars, que
en aquest article no valoraré, hi ha uns certs aspectes en aquest
tema que m'han cridat l'atenció. El primer de tot és la insistència
de consensuar la proposta de forma preferent amb els socialistes i
no amb el conjunt dels representants autonòmics o del conjunt dels
partits polítics. En aquest sentit cal ressenyar que Javier Arenas
ja ha demanat públicament al PSOE «que en la negociació prevalgui
el sentit d'estat i que no faci oposició des de les autonomies».
Aquí hi veig una doble estratègia. Per una part volen continuar amb
la política centralista i d'aïllament dels partits nacionalistes
que el PP ha practicat des que va assolir la majoria absoluta i
que, tot s'ha de dir, almanco pel que fa a Euskadi, fins ara els ha
aportat uns resultats ben magres. Es tracta de fermar el tema amb
el segon gran partit espanyol i arribar amb un text consensuat en
allò més fonamental al Consell de Política Fiscal i Financera, on
hi ha representades les comunitats autònomes i on, a tot estirar,
es podrien fer alguns retocs secundaris per fer la sensació a
l'opinió pública que s'ha escoltat tothom. Si ja s'ha arribat a un
acord amb els socialistes, només quedarien tres comunitats
autònomes fora del consens: Catalunya, les Illes Canàries i
Euskadi, ambdues governades per sengles partits nacionalistes. Però
com que, a més a més, Euskadi gaudeix d'un sistema de finançament
propi, el concert econòmic i, per tant, no té res a dir en la
negociació d'aquest nou model de finançament i les Illes Canàries
tenen un Règim Especial que els funciona prou bé, ja es veu contra
qui es dirigeix la maniobra. Si Jordi Pujol quedàs tot sol
defensant una cosa diferent que els altres quinze, ja tenim una
nova excusa per acusar-lo d'aferrat i insolidari i atacar un poc
més els nacionalistes.
Tanmateix no seria sols Catalunya qui es veuria perjudicada per
aquesta forma d'actuar, sinó, possiblement, totes aquelles
comunitats que tenen un perfil econòmic prou diferent del
predominant a l'estat. Per exemple les Illes Balears que, al
contrari que la majoria de regions i nacions peninsulars, té una
economia fortament basada en el monocultiu turístic, amb una
població a l'estiu que supera de molt la censada oficialment i que
també consumeix béns i serveis d'aquí i que, fins ara, mai no s'ha
tengut en compte a l'hora de repartir els doblers.
Cal reaccionar i cal fer-ho aviat davant aquest perill. I el
PSOE no ha de caure en el parany que li ha posat n'Aznar. Aquí hi
ha la segona part de l'estratègia popular: quedar-se sense
oposició. El pacte antiterrorista, el pacte per la reforma de la
justícia, el pacte pel finançament autonòmic... donen la imatge als
ciutadans que el govern i oposició s'han convertit pràcticament en
el mateix: tot ho consensuen, en tot estan d'acord. Si és així, per
tant, quin sentit tendrà votar el PSOE? Per què no votar
directament el PP?
Aquí els socialistes tenen la presidència, però no cal oblidar
que Francesc Antich no representa només el seu partit, sinó que ha
de defensar el programa de tot el Pacte de Progrés i, sobretot, el
que més convé als habitants d'aquesta terra. I el mateix ha de fer
l'aragonès Marcel·lí Iglesias. Cal que assumesquin que el càrrec
institucional que ostenten els obliga a comportar-se com a
vertaders representants dels seus respectius pobles, i no com a
membres d'un determinat partit polític. Si així ho fan i
aconsegueixen que així ho entengui el seu partit encara hi ha
qualque possibilitat d'assolir un model de finançament mínimament
favorable per a aquestes Illes. En cas contrari, seguirem com fins
ara: més magres que un ca pucer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.