Antany hi havia diverses frases que il·lustraven el cicle
natural, que era el que regia la vida de les persones. Així es
deia: maig, a segar vaig; juny, sa falç en es puny; juliol, les
bísties al sol. Aviat, és el tribut a la modernitat, aquestes
frases necessitaran una explicació a peu de pàgina perquè allò que
regeix els nostres cicles vitals són els cartells que ens indiquen
que és hora de comprar una o altra indumentària. Aviat ningú no
destriarà si la primavera s'insinua quan l'oronella comença a
comparèixer sinó que el referent serà una tanca o un espot
publicitari que anuncia allò que tots endevinau: que ja és
Primavera al Corte Inglés.
Aquesta nova cultura, la que substitueix les frases fetes pels
icones, sembla que l'han entesa els publicistes de molts de
partits, entre els quals es troba el PP, i, quan ja s'ensuma que la
meitat de legislatura ja ha passat, "per tant tot comença a anar
costa per avall a la recerca d'unes altres eleccions" les
maquinàries comencen a despertar-se, després de tants de mesos
sabàtics, i ens ofrenen alguna campanya publicitària. Aquests dies
Palma s'ha embetumat de cartells, d'aquell blau, color de vestit de
cap provincial del movimiento, per commemorar el desè aniversari de
la batlia de Joan Fageda. Val a dir que aquesta campanya té una
cosa positiva i és just de reconèixer-ho, no es tracta, si no vaig
molt errat, d'una campanya institucional sinó de partit. Per tant
pagada amb «teòricament» la quota dels afiliats. Supòs que si s'han
decidit per aquesta modalitat, i no perquè sigui institucional, no
ha estat en un sobtada brusca de lúcida honestedat sinó perquè és
la manera més elegant de fer-se notar directament, de poder-hi
entaferrar les sigles perquè no hi hagi inequívocs. La placidesa
del blau concorda també amb el bucolisme de les imatges, i la
melosa frase que les acompanya. Així s'han decidit per quatre
vaguetats, enviant a porgar fum aquella memorable frase de Jordi
Llabrés que defineix a la perfecció l'actitud de Cort davant la
problemàtica de la ciutadania però que no els ha de reportar amb
certesa i seguretat un vot directe: «durant un any hem embullat la
troca». Si visquéssim en el si d'una societat participativa, segur
que algun d'aquests cartells rebria la visita indecorosa de
l'esprai i, tot tatxant, la declaració de bones intencions que
exhalen, hi escriuria amb traç rabent la cita el copiraight de la
qual devem al mai no prou valorat regidor Llabrés. Tanmateix, la
campanya denota una altra cosa: Palma és el darrer feu
d'importància que té el PP, el lloc on ha pogut reconvertir en
forma d'assessor, gent avesada a manar, o a cobrar; per tant, si
cruu ho tenen per assaltar el Consolat de la Mar, com a mínim volen
assegurar-se Palma per tal que les empreses lligades pel llinatge
al consevadorisme no hagin d'exercir de cotxe-escombra, per dir-ho
en terminologia ciclista d'aquesta gent «col·locada» a Cort. De
totes maneres, un col·lega del diari ja ho apuntà aquesta setmana,
pens que aquesta campanya acabarà fent un efecte boomerang. No ha
comptat amb una variable: la gent no sol tenir molta memòria
històrica, sinó que la té del dia a dia. Així cada estiu diuen allò
d'«enguany fa més calor que mai», és a dir, la situació viscuda
sempre és la més funesta. Ho dic perquè Palma ha sofert aquest dos
darrers anys una autèntica epidèmia de síquies, carrers tallats,
embussos, obres, pols, plans miralls i un llarg etc.
d'inconvenients que sembla que en fa molts que es viu aquesta
situació. Recordar-los per pa i per sal que només fa 10 anys que
governa el PP, quan dins el subconscient de la gent sembla que són
més, és com qui fer una campanya paral·lela amb el lema Ja n'hi ha
prou.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.