Antany hi havia diverses frases que il·lustraven el cicle natural, que era el que regia la vida de les persones. Així es deia: maig, a segar vaig; juny, sa falç en es puny; juliol, les bísties al sol. Aviat, és el tribut a la modernitat, aquestes frases necessitaran una explicació a peu de pàgina perquè allò que regeix els nostres cicles vitals són els cartells que ens indiquen que és hora de comprar una o altra indumentària. Aviat ningú no destriarà si la primavera s'insinua quan l'oronella comença a comparèixer sinó que el referent serà una tanca o un espot publicitari que anuncia allò que tots endevinau: que ja és Primavera al Corte Inglés.
Aquesta nova cultura, la que substitueix les frases fetes pels icones, sembla que l'han entesa els publicistes de molts de partits, entre els quals es troba el PP, i, quan ja s'ensuma que la meitat de legislatura ja ha passat, "per tant tot comença a anar costa per avall a la recerca d'unes altres eleccions" les maquinàries comencen a despertar-se, després de tants de mesos sabàtics, i ens ofrenen alguna campanya publicitària. Aquests dies Palma s'ha embetumat de cartells, d'aquell blau, color de vestit de cap provincial del movimiento, per commemorar el desè aniversari de la batlia de Joan Fageda. Val a dir que aquesta campanya té una cosa positiva i és just de reconèixer-ho, no es tracta, si no vaig molt errat, d'una campanya institucional sinó de partit. Per tant pagada amb «teòricament» la quota dels afiliats. Supòs que si s'han decidit per aquesta modalitat, i no perquè sigui institucional, no ha estat en un sobtada brusca de lúcida honestedat sinó perquè és la manera més elegant de fer-se notar directament, de poder-hi entaferrar les sigles perquè no hi hagi inequívocs. La placidesa del blau concorda també amb el bucolisme de les imatges, i la melosa frase que les acompanya. Així s'han decidit per quatre vaguetats, enviant a porgar fum aquella memorable frase de Jordi Llabrés que defineix a la perfecció l'actitud de Cort davant la problemàtica de la ciutadania però que no els ha de reportar amb certesa i seguretat un vot directe: «durant un any hem embullat la troca». Si visquéssim en el si d'una societat participativa, segur que algun d'aquests cartells rebria la visita indecorosa de l'esprai i, tot tatxant, la declaració de bones intencions que exhalen, hi escriuria amb traç rabent la cita el copiraight de la qual devem al mai no prou valorat regidor Llabrés. Tanmateix, la campanya denota una altra cosa: Palma és el darrer feu d'importància que té el PP, el lloc on ha pogut reconvertir en forma d'assessor, gent avesada a manar, o a cobrar; per tant, si cruu ho tenen per assaltar el Consolat de la Mar, com a mínim volen assegurar-se Palma per tal que les empreses lligades pel llinatge al consevadorisme no hagin d'exercir de cotxe-escombra, per dir-ho en terminologia ciclista d'aquesta gent «col·locada» a Cort. De totes maneres, un col·lega del diari ja ho apuntà aquesta setmana, pens que aquesta campanya acabarà fent un efecte boomerang. No ha comptat amb una variable: la gent no sol tenir molta memòria històrica, sinó que la té del dia a dia. Així cada estiu diuen allò d'«enguany fa més calor que mai», és a dir, la situació viscuda sempre és la més funesta. Ho dic perquè Palma ha sofert aquest dos darrers anys una autèntica epidèmia de síquies, carrers tallats, embussos, obres, pols, plans miralls i un llarg etc. d'inconvenients que sembla que en fa molts que es viu aquesta situació. Recordar-los per pa i per sal que només fa 10 anys que governa el PP, quan dins el subconscient de la gent sembla que són més, és com qui fer una campanya paral·lela amb el lema Ja n'hi ha prou.
