Pintxoak

Vivim temps de succedanis. El cartó és la matèria amb què es manifesten les deïtats d'ara, aconseguint el miracle d'elevar la buidor a categoria de contingut. És el peatge més encertat per convertir la humanitat a la filosofia més fallera del món, que no és altra que el nihilisme: «Doctrina que nega radicalment la possibilitat del coneixement». Són menesters exemples? Idò, des de Terra Mítica a Port Aventura passant pel ministre Matas i per la rèplica de les Coves d'Altamira en paper «couche»: quatre alternatives per viure la vida sense entrar mai en contacte amb la realitat. Però n'hi ha d'altres. Ben segur que coneixeu alguna d'aquestes franquícies de «pinchos» que floreixen últimament i heu sentit la convicció d'haver fet una passejadeta culinària pel País Basc. L'èxit d'aquests parcs temàtics de les menges del nord deu tenir una relació directa amb la reafirmació d'aquell tòpic, altrament tan real: com mengen els bascos! Com que no veig cap fet diferencial entre aquest estol d'experts gastrònoms que confon la macrogelera dels congelats d'un supermercat passats per una fregidora industrial amb una tasca basca, i el selecte club de pèrits bascòlegs que ens il·luminen cada dia interpretant-nos aquella realitat (hi ha cap altre lloc al planeta que gaudeixi de tanta càtedra sense haver-lo visitat mai?), els explicaré una descoberta molt escaient feta a Palma: el bar Glerhy's EFN (sigles angleses d'European Fast food Novelty). És un baret al carrer Pere de Fraga, número 2 (paral·lel a Jaume III, cantonada amb Baró de Santa Maria del Sepulcre), habitat des de fa dos mesos per tres taules i per l'Enrique, un donostiarra menut i nerviüt que fa uns pintxoak i unes truites que t'afilien a la realitat. La troballa va ser el 12 de maig, jornada de reflexió al País Basc. És un suggeriment. Això de la reflexió, vull dir. On egin.