Com ja és una tradició quan s'arriba a la meïtat de la legislatura, els partits comencen a desenpolsar les maquinàries electorals una de les quals, quan encara falta tant de temps per a les eleccions, és l'encarregada de la confecció de rumors interessats la missió principal dels quals (a més, naturalment, de llançar tot tipus d'infundis sobre els adversaris) és la de fer creure que existeixen enquestes que els afavoreixen a si mateixos, perjudiquen els altres, i, en fi, demostren com d'equivocats, com ells ja havien advertit, que estan els de més enllà. Ara fa just quatre anys, el 1997, en ocasió del primer any triomfal de Jaume Matas, se començà a parlar molt de pressumptes enquestes, mai no vistes per ningú, la majoria amb l'objectiu d'ensabonar UM i Maria Antònia Munar per intentar muntar així una estratègia tendent a impedir el que finalment passà el 1999. De sempre els periodistes solen prendre's aquestes pressumptes enquestes amb la rialleta sarcàstica de l'escèptic en què s'acaba per convertir qui, legislatura rere legislatura, veu actuar de la mateixa manera tots els polítics, siguin del partit que siguin.
Però mira per on ara, quan el circ polític comença a animar-se en vistes a les pròximes eleccions, resulta que el secretari d'estat de Relacions amb les Corts, Don Jordi Fernández Díaz, assegurà el passat dijous que entre 1985 i avui (2001) el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que com se sap està en ple ull de l'huracà per allò de l'enquesta del País Basc i la d'aquesta setmana sobre la intenció de vot a Catalunya, ha fet a posta per a Balears, en aquest període, onze enquestes d'intenció de vot. Onze. Si fos vera resultaria que, aleshores, en els darrers setze anys s'ha fet de mitjana una enquesta cada desset o devuit mesos. On són? Qui les ha vistes?
Home, se'n poden recordar un parell com la darrera de gener de 1999, una l'any anterior d'autobombo de Matas, però... onze? Són moltes, onze enquestes. Així que o s'han fet i els nostres polítics, d'aquí i d'allà, les han amagades per a consum propi i només han donat a conèixer aquelles que els interessava; o el senyor Fernández s'ha confós i en realitat no n'hi ha tantes o bé no són estrictament d'intenció de vot, com ell va dir (o com se publicà que va dir, per ser més exactes).
Així que ara mateix, quan comencen a córrer rumors sobre tres enquestes existents, vés a saber si se tracta de la veritat, amb sintonia amb el que deia el secretari d'estat, o per ventura no és altra cosa que l'habitual cerimònia de la confusió que sempre enrevolta això de les enquestes. En qualsevol cas, i que el lector se quedi amb la que més li convengui, hores d'ara se'n fan córrer, com s'ha dit, tres de diferents. En una s'assegura que el PSM baixa, que UM té clara tendència a l'alça, igual que el PSIB i, per tant, Antich té grans possibilitats de mantenir la presidència. La segona, molt semblant i vés a saber si no és una derivació de l'anterior, assegura que els de Munar augmenten, el PSM se manté, el PSIB puja un poc, més o manco el mateix que baixa el PP, que EU-Els Verds entrarien i que, per tant, és gairebé segur que Antich seguirà de president. Finalment, la tercera assegura que si les eleccions fossin ara mateix la situació política donaria un tomb considerable, en consonància amb el resultat de les eleccions generals de 2000, perquè UM s'enfonsaria perdent entorn d'un 35% del seu vot el qual se'l berenaria tot el PP que, pressumiblement, obtendria majoria absoluta. Sobre l'existència o no d'aquestes enquestes és millor no posar-hi la mà al foc, però el que és interessant observar és el fet que l'objectiu de totes és el mateix de fa quatre anys: UM. Pareix com si aquells que abans ensabonaven Munar ara la vulguin veure derrotada, i, al contrari, aquells que la miraven amb desconfiança fa quatre anys ara la vulguin tenir tranqui·lla i contenta. En fi, segur que tot això només ha fet que començar i en el fons no és més que la constatació que a la tornada de vacances d'estiu ja estarem plenament immersos en les llargues precampanyes que acostumam a sofrir a Balears el primer símptoma de les quals és el joc de les enquestes.
