A la «modernitat» li fa nosa tot allò que no es pot vendre; per això, a la Mallorca convertida en producte li sobra aquesta llengua arcaica, minoritària i de mal gust que qualcuns "quatre arreplegats" ens entestam a mantenir. I no ho dic jo, que amb això de la «modernitat» no hi tenc gaire predicament, sinó els «gurus» de Camper, la més internacional de les empreses envasadores de mallorquinitat. Quina més mallorquinitat podria eixamorar un llibret on la portada és una foto de s'Entreforc, la contraportada un autèntic Seat 600 amb matrícula PM (que vol dir Pre Majoria absoluta del PP; després tot són «chapas») i a dins i a tota plana hi poden trobar des d'una taulada de truc fins a un cabriol enganxat a un trotó (o al revés, que d'això de l'esport nacional tampoc en som ferit), passant per unes marjades d'oliverar, una cabana de roter o una banqueta en un emblanquinat sostre: la «Mallorca tòpica», en poques paraules. Però això seria com qualsevol guia turística i ells són moderns i dediquen dos bons reportatges a la Mallorca-ONG, que ven molt entre els nous col·lectius de compradors amb tants diners com mala consciència. Unes pàgines al GOB i unes altres a Jaume Santandreu en la seva doble condició de treballador «amb» marginats i homosexual (tema que, per cert, ara també té una àmplia clientela) arrodoneixen aquest cant a l'illa escrit en un anglès i un castellà tan «normalitzats» que ambdós utilitzen «La Acogida, La Sabiduría, La Placita, La Casa de Pedro Antonio, El Hospital de Noche, El Cerro de los Bueyes, El Refugio» per inventariar la geografia de la marginació. Quan el mercat ho és tot (malgrat ho maquillin amb orientalismes filosòfics), el que queda fora no té cap valor; el català, per exemple.
No exactament al contrari, malgrat tampoc no ho corrobora del tot, el fet que Das Mallorca Komplott va en camí de vendre's més que La Ruta dels Cangurs. No crec que Guillem Frontera s'ho imaginàs fa 20 anys. Ningú no podia preveure la força de Mallorca en el màrqueting europeu, alemany especialment, ni somniar en l'existència d'una Direcció General de Cultura interessada en aquests afers i fent part activa del Consorci per al foment de l'ús de la llengua catalana i la projecció exterior de la cultura de les Illes Balears (uf! ni en sigles es fa breu!). És una notícia per felicitar-nos; fins i tot l'autor, poc amant de l'avió i que ara haurà d'anar a fer la presentació a una universitat alemanya. Les demandes de les editorials estrangeres es multipliquen, des de la publicació de El Mar, de Blai Bonet, a no sé quants idiomes inclòs el rus (de veres, no com el que tots vostès pensen), fins a obres de Maria Antònia Oliver en francès o la Doctrina Pueril, de Ramon Llull, en italià. Per arrodonir la feta, només falta que aquí i en català també siguin llegits.
