Les persones que tenim un ampli desconeixement de grans teories econòmiques i magnes ignoràncies de les tendències imperants en l'economia i en el món dels negocis solem associar, potser erròniament, el neoliberalisme a la privatització de tots aquells serveis dels quals tradicionalment s'havien responsabilitzat les intitucions públiques. Els estats, els ajuntaments, les comunitats autònomes, les diputacions tendeixen a posar-ho tot en mans privades, creant totes les condicions perquè entre tots paguem els deutes i deixem les coses en condicions perquè els amics dels governants puguin fer negocis. Telefònica seria un exemple per explicar fins a quin punt un govern pot actuar d'una manera ignominiosa a favor d'uns i en perjudici de la majoria. Els treballadors de Sintel acampats a la Gran Via de Madrid són una veritable crida a la rebel·lió. Als Estat Units d'Amèrica ja funcionen presons privades, en les quals les càmeres ocultes han descobert pràctiques molt allunyades dels drets humans. Malgrat tot, la privatització indiscriminada de serveis ha tengut, té i tendrà els seus apòstols. Així, no ens ha d'estranyar que el ministre de l'exèrcit, Federico Trillo, comenci a preparar psicològicament el poble espanyol per a una operació, si no altra cosa, sorprenent. Es tractaria de crear una empresa que tendria la propietat del material bèl·lic per a ús de l'exèrcit espanyol. Si tot allò que pot ser pensat pot ser dit, i tot allò que pot ser dit pot ser fet, podem pensar que aquesta distribució de propietat i ús de les màquines de matar serà una realitat qualsevol dia d'aquests. Com que costa fer-se càrrec d'aquesta situació, el ministre ja ha deixat anar els primers globus sonda (o més ben dit, els primers avisos).
En cas de guerra, la responsabilitat quedaria una miqueta més repartida, perquè, els uns pels altres, es podrien produir o deixar de produir baixes en l'exèrcit enemic. Què passa si una partida de fusells no arriba puntual al batalló que l'ha demanada? No importa posar molts d'exemples per tenir una imatge del caos que es podria organitzar en un conflicte bèl·lic dirimit per un exèrcit que ha de llogar el material per fer mal als contraris. De tota manera, tot plegat podria ser una bona notícia per als pacifistes, ja que, si bé les empreses persegueixen l'obtenció de beneficis, no és fàcil d'imaginar una bona entesa entre empresa pública i Ministeri de l'Exèrcit. Que s'ho pensin abans de fer una guerra, perquè si totes les guerres es perden, n'hi ha que es perden més que les altres.
