Fusells de lloguer

Les persones que tenim un ampli desconeixement de grans teories econòmiques i magnes ignoràncies de les tendències imperants en l'economia i en el món dels negocis solem associar, potser erròniament, el neoliberalisme a la privatització de tots aquells serveis dels quals tradicionalment s'havien responsabilitzat les intitucions públiques. Els estats, els ajuntaments, les comunitats autònomes, les diputacions tendeixen a posar-ho tot en mans privades, creant totes les condicions perquè entre tots paguem els deutes i deixem les coses en condicions perquè els amics dels governants puguin fer negocis. Telefònica seria un exemple per explicar fins a quin punt un govern pot actuar d'una manera ignominiosa a favor d'uns i en perjudici de la majoria. Els treballadors de Sintel acampats a la Gran Via de Madrid són una veritable crida a la rebel·lió. Als Estat Units d'Amèrica ja funcionen presons privades, en les quals les càmeres ocultes han descobert pràctiques molt allunyades dels drets humans. Malgrat tot, la privatització indiscriminada de serveis ha tengut, té i tendrà els seus apòstols. Així, no ens ha d'estranyar que el ministre de l'exèrcit, Federico Trillo, comenci a preparar psicològicament el poble espanyol per a una operació, si no altra cosa, sorprenent. Es tractaria de crear una empresa que tendria la propietat del material bèl·lic per a ús de l'exèrcit espanyol. Si tot allò que pot ser pensat pot ser dit, i tot allò que pot ser dit pot ser fet, podem pensar que aquesta distribució de propietat i ús de les màquines de matar serà una realitat qualsevol dia d'aquests. Com que costa fer-se càrrec d'aquesta situació, el ministre ja ha deixat anar els primers globus sonda (o més ben dit, els primers avisos).