«El País Basc reafirma amb força el seu nacionalisme». El diari francès Le Monde, tan poc sospitós de prosobiranisme, no dubtà a titular així les informacions sobre els comicis del 13-N. Quin problema hi ha perquè una evidència tan gran com la derrota de les opcions violentes, no sigui reconeguda pel president del Govern espanyol? Consuelo Àlvarez de Toledo ha tingut la gentilesa de revelar-nos els motius d'allò que als mortals ens pot semblar simple caparrudesa: «Aznar tiene ya aprendidas las cuatro reglas:, a saber, sumar contra el terrorismo, restar al nacionalismo, multiplicar el constitucionalismo y dividir al socialismo». Si no surt bé a la primera, doncs, a continuar perquè, com explica el geni de l'estratègia, Federico Jiménez Losantos, «Autocrítica, la justita, que Aznar no gusta de la flagelación». La conclusió més lògica l'ha extreta Félix Macua a Deia, després de passar una intensa revista a la premsa d'aquesta setmana: «Aznar se ha aprendido las cuatro reglas, pero las aplica mal». I les aplica malament per tot arreu, m'atreviria a postil·lar. Cada dia que passa estic més convençut que Jaume Matas no és res més que un terminal del president espanyol i que la seva substitució per una altra persona, que sempre hauria de tenir el vistiplau d'Aznar, no solucionaria res al PP-Balears. El discurs de Jaume Matas és idèntic al de qui li mou els fils. El ministre de Medi Ambient fou un precursor de la campanya que pretenia establir equivalències entre el nacionalisme democràtic i ETA: «Només faltaria que un demòcrata no pogués dir que existeix un partit que assisteix als actes institucionals, que defensa una bandera que no és la de Balears, que mai en els seus actes penja una bandera d'Espanya, i que quan arriba a un càrrec polític fa servir una fórmula similar a la d'Herri Batasuna». El 1998 Matas responia així a l'espant que havia ocasionat, fins i tot en el seu partit, l'equiparació entre el PSM i HB. La reacció d'Aznar davant les eleccions basques ha estat la mateixa que tingué Matas després de les d'aquí: negar l'evidència que les havia perdut. Aplicà malament les quatre regles. Entre el 1996 i el 1999, reforçà tant el constitucionalisme i dividí tant i tant el socialisme que aconseguí que, per primera vegada en la història, les Illes Balears tinguessin un president del PSOE. Però, clar, qui del PP s'atreveix a dir-li «no» a l'home que va tallar el coll al sempre victoriós Cañellas? Mentre comandi Aznar, el substitut de Matas sempre en serà un clònic espiritual. O sia que, en cos i ànima, o només en ànima, Matas tornarà.