Si una conclusió quedà clara de la festa de l'OCB de dissabte passat és que l'antiquisme, com a moviment suprapartidista que pretén convertir Francesc Antich en el líder d'un moviment social progressista autoctonitzat, ha començat a berenar-se les noses. En relació a l'OCB l'operació de dissabte passat se saldà amb una rotunda victòria antiquista. Per entendre la catalogació en aquests termes s'ha d'estar al corrent de la, per dir-ho suaument, peculiar relació que existeix entre el tàndem que dirigeix l'OCB i Voltor, Antoni Mir i Maties Oliver, i l'actual executiu. Fins ara mateix l'OCB aplicava al Govern Antich la mateixa estratègia, basada en la dinàmica pressió-concessió, que als governs conservadors. Ha pressionat demanant el cel per al català, aconseguint així la interlocució privilegiada amb l'executiu, en aquest àmbit, de la qual se n'ha derivat tot un seguit de concessions de beneficis que han esdevingut l'essència de totes les actuacions de l'OCB. Amb Matas la cosa acabà com ja és conegut. Amb el nou Govern, l'OCB recuperà la mateixa estratègia. En algun cas li ha sortit rodona, com amb la qüestió de la recepció de TV3, on l'objectiu fonamental, que naturalment no té res a veure amb la recepció, s'ha assolit. Però aquest paper pseudo institucionalitzat de l'OCB era una nosa per a l'enlairament de l'antiquisme, el qual necessitava convertir-se en referència social primordial per a tot el que fa a la defensa de la llengua i cultura autòctona, com no podia ser d'altra manera tractant-se d'un moviment l'èxit del qual depèn en bona part de tenir una imatge positiva i agradable pel que fa a la defensa del català, amb l'objectiu final d'atreure bosses de vot nacionalista o simplement autoctonista de caràcter progressista. Amb l'habilidíssim cop de dissabte passat, l'anquitisme ha aconseguit quatre objectius específics que li han permès assolir també el general: ser percebut socialment com la referència primordial en la defensa del català.

Primer, esborra d'un cop les pretensions institucionalistes de l'OCB llevant-li la interlocució única per aquestes coses del català.
Efectivament, en anunciar el Consell Social de la Llengua en el qual l'OCB hi serà entre d'altres organitzacions (patronals, sindicats, etc.) s'anul·la la pretensió de Mir de mantenir el caràcter d'interlocutor exclusiu per aquestes qüestions davant el president, situant-lo com un més dels molts interlocutors de la direcció general de Política Lingüística. Segon, Antich s'erigeix de cop en el referent social en positiu de la defensa cultural-lingüística per sobre d'altres partits i associacions; i s'ha d'observar al respecte la subtilesa de l'antiquisme: no expressa, com tradicionalment (i encara ara) han fet els reividicadors lingüístico-culturals, queixes i plors, és a dir pessimisme, sinó que fa anuncis en positiu, transmetent optimisme, que és el que electoralment ven.

Tercer, el protagonisme aconseguit per Antich és total: basta veure totes les portades dels diaris de diumenge. Quart, Antich protagonitzarà els èxits, però no els fracassos. Al respecte l'antiquisme demostra el finíssim maquiavelisme del qual fa gala en assumir totes les teòriques reivindicacions de l'OCB per ser a partir d'ara la referència social i protagonitzar qualsevol millora que se pugui aconseguir. Però a la vegada si res no sortís bé, com que la responsabilitat de l'execució és de la direcció general de Política Lingüística (PSM), la culpa no podria ser llançada sobre Antich perquè ell hi haurà posat l'empenta i el lideratge polític; el fracàs, si n'hi hagués, seria responsabilitat d'una mala execució. Pareix estar ben a la vista ja que l'antiquisme cavalca decididament al galop cap el 2003. El que és curiós d'aquest moviment, i novedós en la vida política balear tan acostumada a la generalitzada manca de finesa, és la subtilesa, maquiavelisme i en general la fina actuació que demostra, talment com si disposàs d'un d'aquells cardenals del Vaticà la diplomàcia dels quals se basa en actuar, mà de ferro en guant de seda, sense que ningú no se n'adoni però de manera que tothom els efectes noti.