L'esperit del PSI

Diumenge passat, dia 18 de febrer, va fer vint-i-cinc anys que un grapat de joves presentaven a Palma el manifest anomenat «Per una alternativa socialista a les Illes», el qual pot ser considerat com l'acta fundacional del Partit Socialista de les Illes (PSI), un projecte polític tan original que congregà sobre si l'animadversió de tothom. Les sigles d'aquell partit són avui propietat del PSM, que lluità jurídicament per poder estojar-les, igual que d'aquest partit és també part del record del llegat polític de la desapareguda formació. Però la filosofia inspiradora del PSI, és a dir, l'intentar trobar camins propis per a l'esquerra balear que superassin els estrets marges orgànics dels partits tradicionals, pareix que ara té d'altres hereus que la volen revifar, un quart de segle després. És vera que dins del PSM hi ha alguns noms coneguts que són directes hereus del PSI, però no tenen capacitat de decisió ni en l'actual direcció del partit ni molt manco en la gestió institucional que fan els seus càrrecs governamentals, la qual demostra l'evolució política i ideològica del PSM, avui molt més en sintonia amb el que són i representen els seus aliats conservadors nacionalistes catalans, CDC, que no amb el que volia ser el PSI. Així, a poc a poc s'ha anat reobrint un espai polític, ara ja ben visible, que podria ser tot un caramel per a dues operacions polítiques en marxa. Basta veure alguns del noms del fundadors del PSI per adonar-se que el llegat del partit que podria haver estat i no va ser, se pot trobar avui a diversos partits: Celestí Alomar (conseller de Turisme, PSIB), Francesc Obrador (director general de Formació, PSIB), Antoni Tarabini (PSIB) o Sebastià Serra (regidor de Palma, PSM). Si anam a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta, quan el ja PSM era encara quelcom més semblant al PSI que no a l'actual partit, d'altres significats militants foren Eberhard Grosske (coordinador general d'EU a Balears i conseller de Treball per aquesta formació) o Francesc Antich (president del Govern, PSIB). Amb tota raó i legitimitat els actuals dirigents del PSM defensen les sigles PSI com a pròpies, però vista la quantitat de gent que hi passà, i cadascú impregnant-se d'aspectes diferents, no pot estranyar que més d'un dels que per aquell partit passaren i que ara són dirigents d'altres formacions recordin, enyorin o vulguin reinventar un nou «PSI», intentant recuperar si més no en part l'esperit (tal com cadascú l'entén) d'aquell partit que fruit de l'animadversió que despertà en tots els altres d'esquerra i de dreta sofrí un bàrbara pressió que acabà fent realitat allò que entre tots els mataren i ell tot sol se morí.