Els bels

Abans, les ovelles del ramat cristià professaven obediència absoluta als seus pastors, que eren els bisbes de la una, santa, catòlica, apostòlica i romana Església (amb majúscula) i, en dir el bisbe que una cosa era blanca, no hi havia cap ovella que belàs per dir que era negra. Ara, la llibertat i la democràcia han ascendit totes les ovelles a la categoria de bisbe i, quan senten que el seu pastor no vol ficar-se en política, l'envien a porgar fum, si va contra els interessos sectaris del seu partit o l'alaben i el glorifiquen si, amb el seu absentisme, afavoreix la seva causa política. Diria jo que, més que pastors, les ovelles tenen partit. Quan Déu ens proposa el quint manament, "«no mataràs»", ¿fa o no fa política?