No és cap notícia. Millor dit, la notícia és que les xarxes continuen perdent un 23% de l'aigua que transporten en un país on aquest bé és escàs. I més que una notícia és un escàndol quan hi ha opcions que demanen inversions multimilionàries en més dessaladores que augmentarien un consum elèctric que ja desborda la capacitat de producció. La indignació augmenta quan se sap que el mal es pot evitar, que hi ha municipis que ho han aconseguit: Calvià (PSOE) i Llucmajor (PP), perquè es vegi que l'eficiència en aquesta qüestió no fa distincions de color polític. El pla hidrològic de les Balears, encara pendent d'aprovació pel Consell de Ministres, no preveu una inversió de 23.000 milions de pessetes amb programes que inclouen la reparació de les fuites. Esperem que el pla arribi aviat i que, a continuació, els municipis, conscients de la seva responsabilitats, es llancin a solucionar el problema sense dilacions. És un escàndol que un país que en diverses ocasions ha estat a punt de quedar-se sense aigua en tudi una quarta part de la que té durant la conducció. I la responsabilitat dels ajuntaments és directament proporcional a la seva mida i al pressupost que gestionen.

• Accidents i submarins
Un vaixell japonès, amb estudiants de secundària a bord, s'ha enfonsat després de xocar amb un submarí nord-americà. L'estiu passat un submarí rus patí un accident que costà la vida a tota la seva tripulació. A l'Estat espanyol continua la polèmica sobre els perills del Tireless. Fa deu anys ens digueren que la guerra freda havia acabat. Molta de gent s'ho cregué i cregué també que determinats perills havien mort amb ella. No obstant això, sovintegen les notícies d'accidents provocats per l'ús militar dels submarins. Les il·lusions "en el pitjor sentit de la paraula" de començaments de la dècada passada s'esvaeixen. Els riscs continuen vigents. Ens havien pres el pèl. Comença a ser hora que els governs rectifiquin. Perquè les evidències del perill dels submarins militars són aclaparadores.