Entre els més entusiastes suports de qualsevol de les cares dels Pactes de Progrés, les famoses cosetes, que diu Aznar, que afecten el govern del PP són considerades com inequívoc signe que el declivi conservador a Espanya ha començat i, en conseqüència, també a Balears. És una opinió fonamentada en el desig o en la deducció? Si tenim en compte que la majoria dels balears voten més en clau nacional que regional i també que ho fan optant pels conservadors, seria a Balears on presumptament més afectaria la suposada erosió del Govern Aznar. Els eixos d'erosió serien ara, segons diu l'esquerra, les vaques boges, els afers als tribunals, els sindicats dels funcionaris o els càncers de soldats produïts a l'ex-Iugoslàvia. De veres tot això té entitat per erosionar el PP? Tornem la vista endarrere quatre mesos, a l'octubre, quan alguns comerciants feren un tancament patronal contra el decret del govern Aznar de liberalització. Aleshores ja sentírem a dir a algun líder gremial i polític que allò era la fi del PP. Quatre mesos després ningú ni en parla. Dels casos dels càncers de soldats, ja quasi tampoc. De les històries tèrboles que tenen com a protagonistes jutges, polítics i empreses de comunicació, s'ha de ser bastant ingenu per imaginar que tal cosa suposi un sol canvi de vot d'un ciutadà. Respecte als sindicats de funcionaris i les seves aberrants pretensions que posarien en perill la Hisenda pública, la veritat és que no fa l'efecte que el PP perdi per aquest costat gaires suports (si és que no en guanya per la seva fermesa), ni tan sols entre els matexios funcionaris. I respecte a les vaques boges si bé és cert que el PP pot tenir una certa erosió, no ho és manco que també la poden tenir els governs autonòmics afectats (siguin del partit que siguin, i entre ells el balear) que en tots els casos han mentit com a mínim tant com el govern Aznar. En conjunt, els focus d'erosió del PP no són ni tants ni tan importants com per pensar en un sobtat enfonsament del vot conservador, per molt que des dels àmbits progressistes se suspiri perquè així ocorri. Per bé i per mal (segons el costat des d'on se miri) els canvis polítics solen produir-se més per l'efecte del cansament, en forma d'abstenció, entre els votants del partit o coalició que està en el govern que no per les crítiques o ofensives de l'oposició. Quan l'abstenció ocorr en magnituds considerables, és quan se produeix el relleu. A Balears, per confirmar-se les ànsies dels Pactes de Progrés, s'haurien de produir tres condicions encadenades. Primera, que l'abstenció entre votants conservadors fos molt alta, encara moltíssim més alta del que va ser (i ja ho va ser bastant) el 1999 per mor del desastre polític, pel PP, anomenat Jaume Matas. Segona, que d'aquesta abstenció massiva del PP se'n beneficiàs sobretot el PSOE a tot Espanya i a Balears el PSIB, atraient el votant socialista que en les darreres convocatòries electorals s'ha abstingut. I tercera, que aquest increment potencial del PSIB no se produís en perjudici de cap dels altres partits del Pacte de Progrés; de manera que tots augmentassin o, com a mínim, no perdessin. És a dir, que els partits ara governamentals a Balears no sofrissin gens d'abstenció per la seva gestió dels Pactes de Progrés, i que el PP fos molt perjudicat per una galopant abstenció per culpa de la gestió d'Aznar. Pareixen ser massa condicions i massa hipotètiques com per no ser fruit més del desig que no de la deducció.