Mai vist?

Sorprèn, per desmesurada o immoderada, la qualificació del tinent de batle de l'Ajuntament de Palma, José María Rodríguez, del llençament d'ous contra les autoritats municipals tingut el passat 30 de desembre: «L'expressió més greu que he vist mai en la meva vida de feixisme, d'intolerància i de xenofòbia». I espanta, per insultant, la frivolitat amb què sona un adverbi de la contundència de «mai» en la boca d'un càrrec públic. Apel·lant a la seva edat i al seu origen valencià, potser al senyor Rodríguez li interessarà saber que no tan lluny d'aquest «mai vist», d'una tendresa qüestionable, al seu país de procedència tingueren lloc fets del següent pelatge: l'octubre de 1973 la Llibreria Tres i Quatre rebia el primer d'una sèrie d'atemptats per haver caigut en la temptació "ai las!" de la catalanitat i el juliol de 1997 la façana de la casa de l'escritor Joan Fuster, a Sueca, apareixia plena de pintades acusatòries. Bé, fins aquí és podrà dir que la histèria anticatalanista era fruit de l'època franquista i que fins i tot la Constitució Espanyola encara no havia donat el sus a la transició. Però resulta que l'any 1978, un tal Vicente Ramon publicava Pancatalanismo entre valencianos, un índex inquisitorial dels intel·lectuals valencians centrat principalment en la figura de Fuster. I ves per on que el 18 de novembre d'aquell mateix any una bomba esclatava en una de les finestres del seu domicili, una acció que es repetiria l'11 de setembre de 1981, en un segon atemptat que devastaria el seu arxiu i la seva biblioteca i que l'Abc qualificaria d'uns «coets oblidats per al·lots». I ja en la dècada dels noranta hem vist la crema pública de llibres de l'autor, de llibres d'ensenyament en valencià, del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell... Mai vist, senyor Rodríguez?