L'objectiu del Tribunal Saville, que es reuneix des d'abril de 1998 per investigar els fets del Diumenge de Sang a Derry no és trobar culpables ni imputar cap delicte a ningú sinó arribar a descobrir tota la veritat d'allò que va passar. Les conseqüències legals que es poden derivar de les conclusions cauen fora de l'àmbit de la investigació. L'estiu de l'any passat la vista es va haver de suspendre per la renúncia d'un dels jutges «per raons personals» i la incorporació d'un de nou, l'australià J. L. Toohey, juntament amb un suplent per evitar més retards. Els testimonis civils començaren a declarar el passat 15 de gener de 2001.

La investigació de fets succeïts fa gairebé trenta anys topa amb certes dificultats naturals: alguns testimonis han mort o emigrat; la topografia de la zona s'ha transformat radicalment; la memòria dels testimonis vius i disponibles es pot haver difuminat. També topa amb altres dificultats no tan naturals: han desaparegut els rifles utilitzats pel Regiment de Paracaigudistes aquell dia; s'han extraviat moltíssims documents i enregistraments militars i centenars de fotografies aèries fetes des de dos helicòpters de l'exèrcit; els serveis secrets del MI5 intenten responsabilitzar l'actual conseller d'Educació, Martin McGuinness de Sinn Féin, d'haver disparat el primer tret, el que va precipitar la reacció de l'exèrcit, i retenen documents i informes confidencials per «raons de seguretat»; el Ministeri de Defensa no s'hi ha personat i només hi envia un observador.

Per altra banda, noves tècniques forenses poden determinar que cap dels morts i ferits no havia estat en contacte amb explosius; avenços en la ciència balística poden confirmar que no totes les bales vingueren de les tropes desplegades a prop dels manifestants sinó també d'altres tiradors militars experts col·locats estratègicament dalt de les murades; un article publicat el 14 de gener per un exmembre de MI5 desacredita, per mentider patològic neutralitzat fa molts anys, l'informador dels serveis secrets en què es basa l'acusació contra McGuinness; d'altres nous testimonis, tant civils com militars, poden aportar dades concloents que demostrin que aquell horabaixa fred i assolellat que es va convertir en Diumenge de Sang les tropes britàniques, per tal d'ocupar la zona de Derry Lliure, on feia dos anys que no hi podien entrar, varen actuar d'acord amb un pla estratègic i amb instruccions precises de disparar a matar.

La defensa dels soldats, que hi compareixen protegits per l'anonimat, es fonamenta en la presència a la manifestació d'homes armats que els dispararen primer i als quals apuntaren en legítima defensa. Al·leguen que varen ser víctimes de trets d'armes de foc d'alta velocitat, d'armes curtes, de metralladores, de còctels Molotov, de bombes àcides, de bombes de metralla, ...i que prengueren la decisió de disparar perquè es veien en perill de mort. Miraculosament, malgrat l'envestida amb un arsenal bèl·lic tan nombrós com heterogeni, cap soldat no va ser hospitalitzat, ni tractat in situ, per cap ferida aquell dia. Al mateix temps, hom no va trobar cap arma, de foc o d'altre tipus, en mans, ni a la vora, de cap de les vint"i"set víctimes (catorze morts i tretze ferits) d'entre els manifestants, cinc dels quals varen rebre els trets a l'esquena.

En aquests moments, la investigació està pendent d'una decisió sobre l'accessibilitat de cert material secret dels serveis d'intel·ligència. Es planteja un conflicte entre l'interès públic i la defensa del regne, i una qüestió de compatibilitat amb la legislació europea en matèria de drets humans. Si la decisió obliga a suspendre definitivament la investigació del Tribunal Saville, les víctimes no recuperaran mai les sabates que quedaren escampades pels carrers de Derry, entre la sang, aquell diumenge de fa vint"i"nou anys.