L'objectiu del Tribunal Saville, que es reuneix des d'abril de
1998 per investigar els fets del Diumenge de Sang a Derry no és
trobar culpables ni imputar cap delicte a ningú sinó arribar a
descobrir tota la veritat d'allò que va passar. Les conseqüències
legals que es poden derivar de les conclusions cauen fora de
l'àmbit de la investigació. L'estiu de l'any passat la vista es va
haver de suspendre per la renúncia d'un dels jutges «per raons
personals» i la incorporació d'un de nou, l'australià J. L. Toohey,
juntament amb un suplent per evitar més retards. Els testimonis
civils començaren a declarar el passat 15 de gener de 2001.
La investigació de fets succeïts fa gairebé trenta anys topa amb
certes dificultats naturals: alguns testimonis han mort o emigrat;
la topografia de la zona s'ha transformat radicalment; la memòria
dels testimonis vius i disponibles es pot haver difuminat. També
topa amb altres dificultats no tan naturals: han desaparegut els
rifles utilitzats pel Regiment de Paracaigudistes aquell dia; s'han
extraviat moltíssims documents i enregistraments militars i
centenars de fotografies aèries fetes des de dos helicòpters de
l'exèrcit; els serveis secrets del MI5 intenten responsabilitzar
l'actual conseller d'Educació, Martin McGuinness de Sinn Féin,
d'haver disparat el primer tret, el que va precipitar la reacció de
l'exèrcit, i retenen documents i informes confidencials per «raons
de seguretat»; el Ministeri de Defensa no s'hi ha personat i només
hi envia un observador.
Per altra banda, noves tècniques forenses poden determinar que
cap dels morts i ferits no havia estat en contacte amb explosius;
avenços en la ciència balística poden confirmar que no totes les
bales vingueren de les tropes desplegades a prop dels manifestants
sinó també d'altres tiradors militars experts col·locats
estratègicament dalt de les murades; un article publicat el 14 de
gener per un exmembre de MI5 desacredita, per mentider patològic
neutralitzat fa molts anys, l'informador dels serveis secrets en
què es basa l'acusació contra McGuinness; d'altres nous testimonis,
tant civils com militars, poden aportar dades concloents que
demostrin que aquell horabaixa fred i assolellat que es va
convertir en Diumenge de Sang les tropes britàniques, per tal
d'ocupar la zona de Derry Lliure, on feia dos anys que no hi podien
entrar, varen actuar d'acord amb un pla estratègic i amb
instruccions precises de disparar a matar.
La defensa dels soldats, que hi compareixen protegits per
l'anonimat, es fonamenta en la presència a la manifestació d'homes
armats que els dispararen primer i als quals apuntaren en legítima
defensa. Al·leguen que varen ser víctimes de trets d'armes de foc
d'alta velocitat, d'armes curtes, de metralladores, de còctels
Molotov, de bombes àcides, de bombes de metralla, ...i que
prengueren la decisió de disparar perquè es veien en perill de
mort. Miraculosament, malgrat l'envestida amb un arsenal bèl·lic
tan nombrós com heterogeni, cap soldat no va ser hospitalitzat, ni
tractat in situ, per cap ferida aquell dia. Al mateix temps, hom no
va trobar cap arma, de foc o d'altre tipus, en mans, ni a la vora,
de cap de les vint"i"set víctimes (catorze morts i tretze ferits)
d'entre els manifestants, cinc dels quals varen rebre els trets a
l'esquena.
En aquests moments, la investigació està pendent d'una decisió
sobre l'accessibilitat de cert material secret dels serveis
d'intel·ligència. Es planteja un conflicte entre l'interès públic i
la defensa del regne, i una qüestió de compatibilitat amb la
legislació europea en matèria de drets humans. Si la decisió obliga
a suspendre definitivament la investigació del Tribunal Saville,
les víctimes no recuperaran mai les sabates que quedaren escampades
pels carrers de Derry, entre la sang, aquell diumenge de fa
vint"i"nou anys.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.