Cada setmana, de dilluns a dijous, de 9.30 h a 12.00 h i de 12.45 h a 15.00 h, des del passat 27 de març de 2000, es reuneix a l'Ajuntament de Derry el Tribunal Saville amb l'encàrrec de trobar la veritat sobre allò que hi va passar la tarda del diumenge, 30 de gener de 1972 i el deure de dur a terme la investigació amb justícia, escrupolositat i imparcialitat. Pressionat pel govern de la República d'Irlanda, el govern britànic va anunciar el nomenament d'aquesta nova comissió investigadora el gener de 1998. En els dos anys transcorreguts entre abril de 1998 i l'inici de la vista oral, els tres jutges varen reunir en 120 volums unes 60.000 pàgines de declaracions escrites i 5.000 fotografies, a més de 29 cintes d'àudio i 55 cintes de vídeo, i varen entrevistar uns 1.500 testimonis entre civils i religiosos, periodistes i fotògrafs, policies i militars, polítics i funcionaris. Amb un cost econòmic, per ara, de més de sis mil milions de pessetes.
La vista oral es desenvolupa amb el suport d'uns mitjans tècnics innovadors en una investigació d'aquest tipus. Els taquígrafs realitzen la seva feina amb una aplicació informàtica, LiveNote, que permet accedir-hi en temps real els membres del tribunal i els advocats, i ressaltar-hi fragments o fer-hi anotacions; les transcripcions es posen a l'abast del públic en general, a la pàgina web, en qüestió d'hores. Atès que només hi ha lloc a la sala de vistes per a cent persones, a part dels familiars de les víctimes i els mitjans de comunicació, s'ha instal·lat una xarxa local de comunicacions que permet seguir tot el procés a dotze llocs diferents arreu de la ciutat. I totes les presentacions de proves materials i declaracions de testimonis utilitzen un sistema de realitat virtual dissenyat expressament que recrea, amb milers de fotos i amb imatges generades per ordinador, tota la zona del Bogside tal com era l'any 1972, tal com és en l'actualitat, i com hauria estat si no hagués sofert les destrosses i la reconstrucció intensiva dels darrers trenta anys.
Fa poc, una persona que tenia vuit anys el Diumenge de Sang va publicar una carta al director de The Irish News on relatava el que va veure el dia després: taques de sang i sabates escampades pels carrers. Sa mare li va explicar que uns homes dolents hi havien mort persones innocents i que uns àngels les havien endutes al cel, però recorda que no va entendre per què la gent no podia entrar al cel amb les sabates posades. La primera investigació, presidida pel jutge del Tribunal Suprem (i antic general de brigada) Lord Widgery, no va tornar les sabates a les catorze víctimes. Es va centrar exclusivament en els trenta minuts durant els quals el regiment d'èlit d'un exèrcit professional va disparar sobre manifestants desarmats que s'estaven dispersant; va obviar els preparatius i les intencions militars; va excloure moltes proves materials; va ignorar les declaracions de molts testimonis presencials; i va liquidar l'assumpte en qüestió d'onze setmanes. Les conclusions varen convertir les víctimes en culpables al temps que exonerava el Primer Regiment de Paracaigudistes de qualsevol responsabilitat per allò que els testimonis civils i els mitjans de comunicació independents que hi eren presents, i també el jutge de primera instància que va examinar els cossos, han considerat sempre un cas d'assassinat múltiple premeditat pur i dur.
