Cada setmana, de dilluns a dijous, de 9.30 h a 12.00 h i de
12.45 h a 15.00 h, des del passat 27 de març de 2000, es reuneix a
l'Ajuntament de Derry el Tribunal Saville amb l'encàrrec de trobar
la veritat sobre allò que hi va passar la tarda del diumenge, 30 de
gener de 1972 i el deure de dur a terme la investigació amb
justícia, escrupolositat i imparcialitat. Pressionat pel govern de
la República d'Irlanda, el govern britànic va anunciar el
nomenament d'aquesta nova comissió investigadora el gener de 1998.
En els dos anys transcorreguts entre abril de 1998 i l'inici de la
vista oral, els tres jutges varen reunir en 120 volums unes 60.000
pàgines de declaracions escrites i 5.000 fotografies, a més de 29
cintes d'àudio i 55 cintes de vídeo, i varen entrevistar uns 1.500
testimonis entre civils i religiosos, periodistes i fotògrafs,
policies i militars, polítics i funcionaris. Amb un cost econòmic,
per ara, de més de sis mil milions de pessetes.
La vista oral es desenvolupa amb el suport d'uns mitjans tècnics
innovadors en una investigació d'aquest tipus. Els taquígrafs
realitzen la seva feina amb una aplicació informàtica, LiveNote,
que permet accedir-hi en temps real els membres del tribunal i els
advocats, i ressaltar-hi fragments o fer-hi anotacions; les
transcripcions es posen a l'abast del públic en general, a la
pàgina web, en qüestió d'hores. Atès que només hi ha lloc a la sala
de vistes per a cent persones, a part dels familiars de les
víctimes i els mitjans de comunicació, s'ha instal·lat una xarxa
local de comunicacions que permet seguir tot el procés a dotze
llocs diferents arreu de la ciutat. I totes les presentacions de
proves materials i declaracions de testimonis utilitzen un sistema
de realitat virtual dissenyat expressament que recrea, amb milers
de fotos i amb imatges generades per ordinador, tota la zona del
Bogside tal com era l'any 1972, tal com és en l'actualitat, i com
hauria estat si no hagués sofert les destrosses i la reconstrucció
intensiva dels darrers trenta anys.
Fa poc, una persona que tenia vuit anys el Diumenge de Sang va
publicar una carta al director de The Irish News on relatava el que
va veure el dia després: taques de sang i sabates escampades pels
carrers. Sa mare li va explicar que uns homes dolents hi havien
mort persones innocents i que uns àngels les havien endutes al cel,
però recorda que no va entendre per què la gent no podia entrar al
cel amb les sabates posades. La primera investigació, presidida pel
jutge del Tribunal Suprem (i antic general de brigada) Lord
Widgery, no va tornar les sabates a les catorze víctimes. Es va
centrar exclusivament en els trenta minuts durant els quals el
regiment d'èlit d'un exèrcit professional va disparar sobre
manifestants desarmats que s'estaven dispersant; va obviar els
preparatius i les intencions militars; va excloure moltes proves
materials; va ignorar les declaracions de molts testimonis
presencials; i va liquidar l'assumpte en qüestió d'onze setmanes.
Les conclusions varen convertir les víctimes en culpables al temps
que exonerava el Primer Regiment de Paracaigudistes de qualsevol
responsabilitat per allò que els testimonis civils i els mitjans de
comunicació independents que hi eren presents, i també el jutge de
primera instància que va examinar els cossos, han considerat sempre
un cas d'assassinat múltiple premeditat pur i dur.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.