El mercat cubà

Aquest mes s'ha produït un aterratge força significatiu de la cultura balear a Cuba que, curiosament, a penes ha trobat eco a la premsa espanyola. Cal pensar que el ministre Matas, que és pertot arreu descomptant la conca de l'Ebre, ha fet valer les seves influències al més alt nivell perquè l'esdeveniment no tengués, a Espanya, el ressò escaient. D'altra banda, l'Administració cubana ha atribuït la indiferència internacional a la decisió de Clinton d'augmentar l'aïllament de Cuba. Per tal de denunciar la maniobra criminal de la política exterior americana, el vicepresident del govern castrista, camarada José Ramón Fernández, i el director general de cultura del govern balear, senyor Pere Muñoz, signaren conjuntament un comunicat de protesta, en termes força enèrgics, en el qual, de passada, recordaven el tema Elian amb una prosa florida i exaltada. S'acomiadaren dels ianquis amb un «muerte o revolución» i després de posar el document dins una botella que llençaren a la mar, en direcció a Miami, el líder cubà optà per fer una becaina i el senyor Muñoz per ballar una «guaracha» amb la «Directora de cultura popular y otros elementos de interés público». L'exposició de llençols pintats per artistes mallorquins i cubans, que ha promocionat la conselleria de Cultura, ha estat acollida de manera entusiàstica per l'Administració, sobretot si tenim en compte que el Museu Nacional de l'Havana duu un fotimer d'anys tancat a causa la ruptura de les canonades d'aigua dels lavabos. El camarada Fermín Boyeras Bartolomé, que és el cap de tots els crítics d'art del país, no va escatimar elogis. «Díme, gallego "va comentar-li al conseller Pons" ¿a que estas sábanas son de Sabadel?» I no, no ho eren, perquè ell mateix les havia comprades a Can Bou. «Tanto da, gallego "va prosseguir Fermín Boyeras Bartolomé. Solo quiero que sepas que media dosenita serían bien acogidas. Tendríamos muda limpita para el catre del camarada Fidel». El conseller de Cultura va dir que s'ho pensaria perquè ell no bestreu ni un velló de la marrota que no estigui pressupostat. Tanmateix, el conseller de Presidència, senyor Antoni Garcias, va intervenir en la conversa per dir que sí. «A més a més, Damià "va especificar", pots enviar-li un present amb quatre sobrassades i un enfilall de botifarrons». I tot pensant en la perxa esplèndida de llonganisses que havia vist a l'Espai Mallorca, afegí: «El nou concepte de cultura és més ample que els calçons de mestre Lluc...» Fet i fet, la visita de les autoritats balears a Cuba ha estat estrictament cultural. Després d'inaugurar la mostra de llençols, va arribar l'hora d'acudir a l'acte acadèmic de presentació del llibre Tierra de Poesía, editat per la mateixa Conselleria. L'Administració cubana va voler correspondre a l'interès del senyor Pons d'oferir un tast de la literatura balear als cubans, prestigiant l'acte a la seva manera. Així, quan el seguici va arribar al centre de cultura, l'esperava la «Salsita de Camagüey» per interpretar, amb una trompeta i dos bombos, la romança «El puñao de rosas» del mestre Chapí. Ja que desconeixien l'himne balear, era allò que més els recordava la nostra cultura. El camarada Teddy Contreras Espinosa, que era qui remanava les cireres, va quedar-se quiet, tan dret com un fus, i els altres l'imitaren. El que feia més goig, sens dubte, era el conseller Pons que va tenir l'oportunitat de recordar el seu temps d'alferes. I el senyor Muñoz va saber estar a l'altura de les circumstàncies, ja que per iniciativa pròpia va escoltar la romança sense la gorra amb visera "amb visera al clatell" que va dur posada tot el temps que va durar la visita oficial. L'acte acadèmic va ésser força brillant. El conseller Pons, que en duia el pes, va recitar alguns dels poemes millors. Va encetar la vetlada amb La Balanguera, pàgina trenta-sis del llibre, sense que aconseguís escalfar l'ambient: «De esperanzas y tradiciones/ teje la enseña, juventud,/ igual que un velo de esponsales/ con cabelleras de oro y plata,/ de la niñez que sube y sube,/ de la vejez que ya se va./ La Balanguera hila, hila,/ la Balanguera hilará». A continuació va encetar La Serra del mateix Alcover. Va obrir el llibre per la pàgina quaranta-tres per dir allò de «'Oh flor de montaña, fina morenita!/ 'Oh la payesita que es una pintura/ con esa cintura/ como una jarrita!». La resposta a aquests versos exquisits tampoc no va ésser entusiàstica. «Potser hauríem d'haver duit els balladors i balladores de mestre Company, perquè escenificassin el poema», va apuntar el senyor Pere Fullana, baixet, baixet. «Potser», va admetre el senyor Antoni Garcias. I afegí: «Però per ventura aquest jove tan primatxol de sa gorreta "referint-se al senyor Pere Muñoz" pot pegar quatre bots». I així ho feren. Mentre el conseller recitava allò de «Copeo, copeo, copeo traidor:/ rosal encarnado,/ si te he agraviado,/ te pido perdón», el director general de Cultura remenava els malucs amb les manetes a la cintura. Aleshores el públic va aplaudir. «Lo español vende "va comentar l'ambaixador espanyol. Así citaba al toro Enrique Vera en Currito de la Cruz". En rematar La Serra, amb veu potent, el conseller i el seu director general ja s'havien posat els cubans a la butxaca. «Musa cancionera,/ vieja decidora:/ saludable aroma/ de la payesía;/ lucecita azul/ que el alma encandila/ de la miñonía.../ Sois encantamiento, sois exquisitez/ donde vibra el alma/ de la patria mía». Va aixecar-se de la cadira, entusiasmat, el camarada Teddy Contreras Espinosa. «'Hablando de la patria os quería oír, gallego! "va exclamar, referint-se al senyor Damià Pons. I va demanar-li: "Y aquello tan sabrosón que dise con dies cañones por banda, viento en popa a toda vela, también es de vos?». La vetlada va acabar amb mojitos, era obligat. L'expedició va tornar a l'alba, que és aquesta hora incerta que confereix a les persones un aire fantasmal. Vull dir que la feina és feina, i arribaren rebentats. Ara sols ens cal esperar les conseqüències "sens dubte positives" que se'n derivaran, de l'aterratge de la poesia balear a un mercat tan inquiet com és, actualment, el cubà.