El cas Son Dureta

Les revelacions sobre l'escàndol de Son Dureta entre els anys 1987 i 1990 demostren que és del tot inacceptable la decisió judicial d'arxivament «provisional» del cas. Si la Fiscalia no actua després de saber que en aquell centre hospitalari es «compraven» els rentaplats a més de quatre milions i mig la unitat, és que ens haurem de replantejar quina és la funció del Ministeri Públic al nostre estat de dret. Si a això afegim l'existència de caixes B o «estranyes» implantacions de pròtesis a pacients cal afegir que ha arribat l'hora que han de ser les màximes autoritats de la judicatura a les Balears les que prenguin immediates mesures per aclarir els fets. No s'ha d'oblidar, per una altra banda, que està previst que en el futur Son Dureta passi a dependre de l'autogovern balear. Cal demanar-se, en aquest sentit, si val la pena aspirar a tan alt grau d'assumpció de competències sense que n'hagin esbrinat i depurat totes les responsabilitats. I també sorprèn que la Conselleria de Sanitat no hagi actuat amb contundència. Així mateix, cal aplaudir els actuals responsables de l'Insalud, que sí que han dit que n'obriran una investicació a fons. Perquè aquest escàndol està molt per sobre dels colors polítics. Aquí hi ha molt per rentar, començant pel preu dels rentaplats.