Les revelacions sobre l'escàndol de Son Dureta entre els anys 1987 i 1990 demostren que és del tot inacceptable la decisió judicial d'arxivament «provisional» del cas. Si la Fiscalia no actua després de saber que en aquell centre hospitalari es «compraven» els rentaplats a més de quatre milions i mig la unitat, és que ens haurem de replantejar quina és la funció del Ministeri Públic al nostre estat de dret. Si a això afegim l'existència de caixes B o «estranyes» implantacions de pròtesis a pacients cal afegir que ha arribat l'hora que han de ser les màximes autoritats de la judicatura a les Balears les que prenguin immediates mesures per aclarir els fets. No s'ha d'oblidar, per una altra banda, que està previst que en el futur Son Dureta passi a dependre de l'autogovern balear. Cal demanar-se, en aquest sentit, si val la pena aspirar a tan alt grau d'assumpció de competències sense que n'hagin esbrinat i depurat totes les responsabilitats. I també sorprèn que la Conselleria de Sanitat no hagi actuat amb contundència. Així mateix, cal aplaudir els actuals responsables de l'Insalud, que sí que han dit que n'obriran una investicació a fons. Perquè aquest escàndol està molt per sobre dels colors polítics. Aquí hi ha molt per rentar, començant pel preu dels rentaplats.
• ETA, el PNB, el PSOE
ETA no se n'amaga. Ha confirmat tot el que es va escriure la
setmana passada després de l'assassinat d'Ernest Lluch. En un
butlletí intern afirma que la col·laboració entre el PNB i el PSOE
tindria «conseqüències molt greus». És evident que l'estratègia
dels terroristes passa per impedir la reedició dels governs de
coalició entre socialistes i nacionalistes, que tant d'èxit
tingueren en l'aïllament social de l'organització. Resulta difícil
de comprendre que, sobre aquest aspecte, el Partit Popular actuï
condemnant qualsevol acostament dels socialistes bascs al PNB. De
tota manera, tothom ha de ser conscient que uns hipotètics acords
de Govern a Euskadi no podrien ser mimètics dels que es produïen
des del 1985. Han passat massa coses tant al cantó nacionalista com
al cantó progressista.
