Una dècada d'infart

TW
0

El GOB, aquesta entitat que tant i tant s'ocupa del nostre país, acaba de treure un «Informe sobre la situació turística i urbanística de Mallorca». No hi ha res que no sapiguem ja. Fent voltes per l'illa ho veim; se segueix construint molt per tot i hi ha una gentada que no és de dir. Així i tot l'informe del GOB és d'aquells escrits que fan posar la pell de gallina. L'escarrufament ve per l'intent totalitzador i temporitzador del document. Cadascú de nosaltres pot tenir visions parcials de la realitat, tan parcials com és la percepció dels individus, mentre l'informe que comentam es fixa en tot: l'aigua, l'energia, l'urbanisme, el transport, les comunicacions, els residus, el territori, el paisatge, tot hi surt. I, a més, temporitza i ho fa per un període relativament curt de temps; sols parla del que ha passat en aquesta dècada que ara acaba. Les dades són escandalosament feridores. Si encara no heu llegit l'informe feis l'esforç de pensar quants de passatgers deuen haver passat enguany per Son Sant Joan. L'informe en fa una estimació, però segur que feis curt. Per una altra banda, i per aquesta dècada, es pot fer un altre discurs. Han estat els anys de la LEN, el POOT, les DOT i llei General de Turisme. Els ajuntaments han elaborat els seus plans o els han retocat, i així i tot creixem fora mida. És més, es podria dir que a Mallorca existeix consens social al voltant de la protecció del territori i això es pot deduir per l'enfilall de normes que esmentava, per la manifestació d'ara fa dos anys i pel canvi polític de l'estiu del 1999. Si hi ha suport social a la protecció i l'ordenació, per què no s'actua d'acord amb aquest suport?

No hi deu haver una sola resposta a aquesta pregunta. Segurament hi ha compromisos urbanitzadors que vénen d'antic i que no es poden rescindir. A més, a Mallorca s'instal·là ja fa temps una cultura de l'especulació que hem de reconèixer que està socialment prestigiada entre segons quins sectors. Això ha creat grans fortunes que se segueixen alimentant de trames antigues ja consolidades. A més, existeix la sospita de creure que les il·legalitats es poden esmenar pagant multes i la convicció que si el nostre veïnat comet una infracció urbanística, això ens autoritza a nosaltres a fer el mateix. És mal de fer lluitar contra aquesta indisciplina urbanística i sorprenentment no és gens fàcil transmetre la idea que si tots abusam això aviat serà can bum.

Qui també abusa és l'administració. Totes les administracions "des de la municipal a l'estatal" no miren prim en haver de construir: polígons, recintes firals, aularis universitaris, aeroport... Quina és la força moral de l'administració per demanar mesura a la població? No es tracta de ser alarmista, però l'informe del GOB per totalitzador i temporitzador ha de ser llegit amb atenció, ha de ser considerat perquè ve d'una entitat ecologísticament solvent i ha de tenir la capacitat d'impulsar polítiques més decidides, perquè el suport social hi és com molt bé sap un Govern que maneja enquestes sensiblement ecologistes com la de l'ecotaxa. És aquest suport social i aquesta actuació decidida allò que aïllarà els indisciplinats...

Aquest cop no hem sentit les frases de sempre, l'insult i sols la condemna. Aquest cop hem sentit coses més entenibles i practicables, hem sentit discursos més útils, com útil ens va ser el pensament de l'il·lustrat Ernest Lluch. És molt trist que ho hagi hagut de pagar amb la vida.