Peremateus i xufleters

Si sols sortia de to però ningú no li feia més cas que al moix que rondinejava davall taules, perquè la gràcia la tenia a les soles de les sabates aquelles d'anar"se'n a ca seva el més d'hora millor, i no empipar més, els solíem anomenar simplement xufleters, qualificatiu que no he sabut trobar a l'Alcover"Moll en el sentit despectiu que jo em referesc, però que, pensant i pensant i posats de veritat a arribar a qualque conclusió una miqueta versàtil, potser el mot prové de certa insonora ventositat alliberada a l'espai exterior pel forat de desmenjar, amb l'acompanyament d'una mala olor característica i molt mala de suportar per la gent que no és sorda de nas. No ho sé de cert, malgrat haja aventurat la hipòtesi. Però vaja, sociolingüistes hi ha per aquí que m'ho podran aclarir, estic en la suposició.

I el que és més curiós de tot, i ben digne potser de fer"ne un acurat estudi sociològic, és el fet que he retengut en memòria que, els peremateus, solien venir pràcticament tots d'un poble dels voltants, i els xufleters d'un altre de diferent però no gaire enfora. Pensau, i parlam de deu quilòmetres cap aquí, tretze cap allà, o sia, res. Quins misteris té la percepció de les coses mitjançant l'antiga memòria! Quines coses! No aclariré ara i aquí quins eren aquests dos pobles perquè, entendreu, com que hi tenc bones amistats a cadascun, idò pens que tampoc no es tracta de fer"les malbé per l'assilvestrada d'un article de diari. Que quedi així com està i qui dies passa, anys empeny, no ho trobau?

De tota manera, per fer honor a la veritat, he de dir que, tant d'un poble com de l'altre, també se n'acostaven de bons pitots, gent maca de veritat, i res, en deu minuts ja estàvem encollats, i ara gast jo i suara pagues tu, sí fotre! I així. Vull dir: pertot arreu hi ha de tot, malgrat sensacions personals que tanmateix hi són.

Tot això venia de bri dir"ho, al meu parer, perquè, aquests darrers dies, setmanes, temps, he vists reflectits aquests conceptes, eixes definicions del personal, mentalment, aquí, dins la closca, en gent molt important en teoria, que mana molt, qualcun que ho mana tot, o s'ho pensa, o ens ho vol fer creure, o és tan il·lús que li han fet creure a ell. Me'n guardaré com de caure de dir noms perquè, potser, em podria caure una manxiula d'aquelles que fan bòfega, però sí que citaré un fet que, vostès, podreu anar qualificant segons la vostra sempre ben encertada opinió. O sia, aquest: que un senyor trivialitzi el succeït que un submarí anglès va estar a punt de petar entre Malta i Gibraltar (!!), ( on exactament?), perquè entre Malta i Gibraltar hi ha també Mallorca, Eivissa, Formentera, i va amollar 200 litres d'aigua altament contaminada, (on exactament?), i que surti per la televisió parodiant una cançó dels Beatles, a mi em sembla, si més no, molt preocupant.

Per la nostra seguretat i per la salut mental de l'interfecte que mana tant, no hi puc fer més, mirau. Però vaja, vosaltres sou els qui l'heu de qualificar en una de les tres categories que us he apuntat abans, si us ve de gust i la paciència us hi arriba: peremateu, xufleter, bon pitot. Que Santa Llúcia us doni vista i enteniment a bastament. Que l'Esperit Sant n'hi atorgui a ell per no fer disbarats exagerats. Que tots ho puguem contar amb salut. Amén.