Miquel ngel Nadal és el més gran futbolista que ha donat Mallorca. Això és com dir que el Quixot és una gran novel·la o que Barcelona és port de mar, ja estam, però en aquesta illa convé repetir aquelles obvietats que impliquen valoració positiva de les persones. Si el futbolista, d'aquí a ics anys, caigués en desgràcia, cosa que no passarà, molts de conciutadans nostres se n'omplirien la boca i ho divulgarien arreu arreu. Ens agrada acompanyar les persones en la dissort, però som molt poc generosos en el reconeixement dels mèrits del veïnat. D'un pintor bastant conegut i reconegut a fora, és quasi impossible mantenir"ne una conversa reposada amb els seus col·legues, perquè qualsevol elogi que en facis provoca la mateixa resposta: "Pareix que no hi ha més pintors en aquest món".
Miquel ngel Nadal és, en l'opinió d'un servidor, home d'una simpatia contagiosa. Aquesta observació, producte de l'experiència personal, no és compartida per altres persones, que el consideren un poc asprívol. Ves a saber per què. Ara, és un personatge en el qual ingenuïtat "o innocència" i experiència s'hi troben en un còmode equilibri. Sempre que veus una entrevista amb un futbolista t'esperes les mateixes paraules. Potser algun codi deontològic futur comprometrà els periodistes a no transcriure declaracions futbolístiques de les que contribueixen a idiotitzar la població, allò de "unas veces se gana y otras se pierde" o "el fútbol es así". Per a les criatures, l'exemple no pot ser més negatiu: què ha de pensar un nin o una nina davant un model de triomf social i econòmic incapaç d'expressar verbalment l'experiència d'un partit de futbol, amb tot el que hi ha en joc, amb tota la intensitat amb què és viscut aquest esport? Tenen tot el dret a pensar que, si així es pot anar pel món, qualsevol esforç personal per cultivar"se i, així, disposar d'elements analítics una mica més afinats és una pèrdua solemne de temps. Ara, el futbolista ha fet unes declaracions que m'han sobtat d'allò més, perquè expressen, precisament, aquest equilibri d'innocència i experiència tan ben trempat. Va dir a aquest diari que el Mallorca "pot perdre amb qualsevol", just quan acabava de guanyar aquí al Barça i al Real Madrid i Reial Societat a fora. És a dir, quan tocava declarar que el Mallorca pot guanyar a qualsevol. Però Miquel ngel Nadal no és només un futbolista. També és mallorquí i, per tant, hereu d'una memòria popular que ens recorda que les eufòries, aquí, anuncien grans decepcions, de vegades catàstrofes. Se sap que tot allò que tenim de bo ens pot empatxar. Que ens ho hem de prendre tot en bones. Tota una lliçó, la de Miquel ngel Nadal, tan senzilla com assenyada: sempre podem perdre, la història ens ho diu ben clar. I contra qualsevol.
