Miquel ngel Nadal és el més gran futbolista que ha donat
Mallorca. Això és com dir que el Quixot és una gran novel·la o que
Barcelona és port de mar, ja estam, però en aquesta illa convé
repetir aquelles obvietats que impliquen valoració positiva de les
persones. Si el futbolista, d'aquí a ics anys, caigués en
desgràcia, cosa que no passarà, molts de conciutadans nostres se
n'omplirien la boca i ho divulgarien arreu arreu. Ens agrada
acompanyar les persones en la dissort, però som molt poc generosos
en el reconeixement dels mèrits del veïnat. D'un pintor bastant
conegut i reconegut a fora, és quasi impossible mantenir"ne una
conversa reposada amb els seus col·legues, perquè qualsevol elogi
que en facis provoca la mateixa resposta: "Pareix que no hi ha més
pintors en aquest món".
Miquel ngel Nadal és, en l'opinió d'un servidor, home d'una
simpatia contagiosa. Aquesta observació, producte de l'experiència
personal, no és compartida per altres persones, que el consideren
un poc asprívol. Ves a saber per què. Ara, és un personatge en el
qual ingenuïtat "o innocència" i experiència s'hi troben en un
còmode equilibri. Sempre que veus una entrevista amb un futbolista
t'esperes les mateixes paraules. Potser algun codi deontològic
futur comprometrà els periodistes a no transcriure declaracions
futbolístiques de les que contribueixen a idiotitzar la població,
allò de "unas veces se gana y otras se pierde" o "el fútbol es
así". Per a les criatures, l'exemple no pot ser més negatiu: què ha
de pensar un nin o una nina davant un model de triomf social i
econòmic incapaç d'expressar verbalment l'experiència d'un partit
de futbol, amb tot el que hi ha en joc, amb tota la intensitat amb
què és viscut aquest esport? Tenen tot el dret a pensar que, si
així es pot anar pel món, qualsevol esforç personal per cultivar"se
i, així, disposar d'elements analítics una mica més afinats és una
pèrdua solemne de temps. Ara, el futbolista ha fet unes
declaracions que m'han sobtat d'allò més, perquè expressen,
precisament, aquest equilibri d'innocència i experiència tan ben
trempat. Va dir a aquest diari que el Mallorca "pot perdre amb
qualsevol", just quan acabava de guanyar aquí al Barça i al Real
Madrid i Reial Societat a fora. És a dir, quan tocava declarar que
el Mallorca pot guanyar a qualsevol. Però Miquel ngel Nadal no és
només un futbolista. També és mallorquí i, per tant, hereu d'una
memòria popular que ens recorda que les eufòries, aquí, anuncien
grans decepcions, de vegades catàstrofes. Se sap que tot allò que
tenim de bo ens pot empatxar. Que ens ho hem de prendre tot en
bones. Tota una lliçó, la de Miquel ngel Nadal, tan senzilla com
assenyada: sempre podem perdre, la història ens ho diu ben clar. I
contra qualsevol.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.