Hi ha situacions que s'esdevenen avui a Mallorca que resulten tan injustes i discriminatòries que la indignació que em provoquen no cap en les estretes quatre parets d'aquest article. Si aquestes situacions són provocades pels encarregats d'administrar i impartir justícia, llavors, la cosa, no té nom.
Diverses vegades m'he topat amb situacions claríssimes de discriminació per causa de la llengua a l'Administració de Justícia a Mallorca. Una vegada, per aconseguir ser citat en la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, vaig haver d'esperar quatre citacions, fins que a la quarta m'enviaren un full en català i castellà. En una altra ocasió vaig haver de convidar a sortir de ca meva un agent judicial que es va atrevir a dir-me amb quin idioma havia de parlar dins ca meva. A l'hora de declarar, abans de fer-ho, vaig advertir al jutge que ho volia fer en català, em respongué que no hi havia problema, però que la secretària, com que no té obligació de saber català, que ho escriviria en castellà. Jo li vaig comunicar que si era així, no signaria allò que se suposava que era la meva pròpia declaració, a la qual cosa em respongué que si aquella era la meva voluntat, hauria d'esperar que vengués una intèrpret. Vaig haver d'esperar quatre hores que vengués una intèrpret de francès que era catalanoparlant. Aleshores ella signà la meva declaració. D'això ja fa uns vuit anys, però la situació no ha canviat el més mínim.
Ahir mateix, vaig anar als jutjats acompanyant a cinc allots que havien de prestar declaració davant el jutjat d'instrucció número 10 de Palma. En anar a començar, quatre d'ells digueren que volien declarar en català, a la qual cosa el jutge els contestà que l'ordinador no estava preparat per rebre la declaració en català i que si volien declarar en català els hauria de citar per un altre dia. L'al·lot castellanoparlant sí que pogué declarar.
O sigui que els mallorquins, ara, a més d'haver d'aguantar que ens diguin que la nostra llengua no serveix per segons quines coses (per exemple administrar justícia), a més d'aguantar la discriminació clara, comprovable i evident de no poder declarar en el nostre idioma i d'haver de suportar el perjudici i el càstig que significa perdre hores i més hores darrere dels encarregats d'impartir justícia, hem d'aguantar que un jutge ens digui a la cara que som beneits, perquè quan ens diu que l'ordinador no està preparat per fer una declaració en català o ens diu que som beneits o ens diu que té un exemplar únic a tot el món d'ordinador racista antimallorquí, perquè fins ara, que jo sàpiga, als ordinadors s'hi pot escriure en la llengua que un vulgui, o que un sàpiga, vaja. Només faltaria que a l'era d'Internet, i dels puntcom, els ordinadors es negassin a rebre informació en català.
En definitiva, és demencial, paradoxal, ridícul, espantós, vergonyós, lamentable i se m'acaben els adjectius, que quan fa 25 anys de la mort de Franco, quan fa 17 anys de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, quan fa 14 anys de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, a un lloc que hauria de ser exemple d'escrupolositat en el compliment de les lleis, allà on hauria de ser un model d'equanimitat i justícia, es segueixin donant aquests casos de greu discriminació per raons de llengua. I només demanam declarar en català i punt.
