Inútils

TW
0

Els atemptats d'ETA d'aquest estiu, sobretot els que executa sobre gent totalment indefensa són dels que commocionen i sobretot ho fan perquè hom no entén què és el que pretenen assassinant gent indefensa que circula pel carrer. No entenc què passa pel cap de la direcció etarra quan ordena l'assassinat d'un regidor d'un poble qualsevol. És del tot irracional. És condemnable. Em deixa mut. Per un altre costat, hom pensa que l'elecció de l'objectiu no és atzarosa. Generalment es tracta d'algú del PP o del PSOE que circula sense escorta i que, per tant, és un objectiu fàcil. És aleshores quan el missatge terrorista és clar: ningú dels que fan política "institucional, empresarial, de comunicació" ha d'estar tranquil. Quant més elevat sigui el número de possibles objectius, més alarmada viurà la població i més fàcil serà escoltar els tremendistes que criden a solucions dràstiques. És aquest l'objectiu? Es tracta de crear un clima mediàtic favorable a la declaració de l'estat d'excepció? La causa d'ETA és una causa que amenaça una cultura democràtica que encara hem de solidificar i que amenaça la cultura nacional que alguns volem construir. Basta veure com l'escalada d'ETA ha servit per dimonitzar encara més el nacionalisme. Diumenge passat, un diari de gran tiratge, en comentar les eleccions a Iugoslàvia, deia del líder opositor Kosturica que era un nacionalista, però "i aclaria a continuació" un nacionalista democràtic i legalista. Al comentarista li calia la puntualització, una puntualització que segurament el seu llibre d'estil no li ha deixat posar amb signe d'exclamació.

No som capaç de mesurar el mal que ETA està fent al País Basc, a les seves institucions i a la seva classe política i empresarial, però sí que puc mesurar el mal que causa a la idea i la cultura de la democràcia i la nació. Hem sentit moltes condemnes, hem fet molts de silencis i crec que sempre se li ha donat el mateix sentit: la defensa de la democràcia ha hagut de ser defensa de la Constitució i l'Estatut i sovint s'han fet servir els termes demòcrates i constitucionalistes com a sinònims quan no tenen perquè ser-ho. A això em referesc quan dic que ETA malmena la cultura democràtica i nacional. No permet els matisos, la discrepància perquè l'exigència de fer front al terrorisme fa emmudir qualsevol dissidència. Per exemple, dissabte passat prop de cent mil persones sortiren al carrer a Sant Sebastià. Doncs, bé, no hi ha manera de saber quants eren diumenge a l'Alderdi Eguna. Qui ha dit en lletres grosses quants els de diumenge?

Encara que el govern del PP desaprofitàs la treva del 1999, encara que sigui incapaç de pensar altra solució que no sigui la policíaca, encara que no se li demanin comptes per haver administrat tan ineficaçment els 15 mesos sense atemptats, encara que reconeguem això, no hi ha causa nacional que es mereixi cap mort com destacà el líder republicà Carod i Rovira. Ja he dit de la incapacitat del PP per cercar solucions, però és que ara amb l'absurda i irracional escalada d'atemptats també tenim clar que ETA és incapaç de cercar solucions i ho dic perquè no tenc manies a dir que la treva del setembre del 1998 em va fer creure que volien cercar una sortida. Ara ho dubt, o és que confien a ser culturalment majoritaris? Quin altre absurd! I, sobretot, què farien en tenir la majoria? Encara no han mostrat ser útils per a res. ETA fa inútil la cultura de la pluralitat quan no respecta res que sigui diferent, res que sigui plural, de molts. Obsessionada com està a ser sols ella el centre, no ens deixa conèixer el País Basc amb tots els seus verds d'intensitat diferent, amb tota la pluralitat de verds que Raimon ens cantà.