En relació a la notícia publicada al seu diari el passat 12 de
setembre, sol·licitam la publicació del següent escrit: En relació
a les ferides dels animals, qualsevol ferida per mínima que sigui i
que revesteixi alguna gravetat, és tractada amb tota urgència pel
veterinari del zoològic. No s'ha d'oblidar que l'antílop Eland
posseeix conductes de territorialitat motivades per
l'emparellament, i que fins i tot estant aquestes altament
ritualitzades (o sigui, són una mesura de la dominació entre
mascles reproductors sense l'ús de la violència física i sense
ferir-se en punts vitals), poden en alguna ocasió infringir-se
algun mal menor.
En cas de ser així, fet que és freqüent en tots els zoològics
del món, és observat detingudament pel veterinari. Precisament les
privilegiades condicions de semillibertat de les quals gaudeixen
aquests bells exemplars fan possible observar els rituals
esmentats.
Respecte de l'observació basada únicament en la inferència que
la ferida mostrada en la fotografia és causada per la mossegada
d'un babuí és completament errònia. Els babuïns mantenen amb les
altres espècies, inclosos els visitants, una relació neutra, com
ocorre a la sabana (i que de nou les condicions del nostre zoològic
permeten ricament il·lustrar), fet que manté l'investigador de la
Universitat de Barcelona que du un any d'observació sistemàtica de
la colònia de babuïns amb la finalitat d'elaborar un etograma de
l'espècie, ja que durant aquest interval de temps no ha registrat
cap conducta agressiva bucocorporal entre ambdues espècies,
únicament conductes d'amenaça a distància, com colpejar amb el
palmell de la mà a la superfície del sòl o l'aixecament de celles i
una empenta de baixa intensitat realitzat amb la zona palmar de la
mà quan ambdues espècies coincideixen en alguna font concentrada
d'aliment.
Així mateix, afegeix el veterinari, per curar les ferides lleus
és necessari anestesiar l'animal, el risc del qual és major que
procedir a la cura d'una rapinyada cutània. I així i tot, essent
una ferida sense importància, es fa un seguiment observacional de
l'animal per veure'n l'evolució i s'actua immediatament en
percebre's el més mínim canvi en els indicadors de bon estat. Si
l'animal empitjora se'l trasllada directament a les instal·lacions
de la quarantena.
Quant a la sobrepoblació d'herbívors en el nostre recinte és
totalment incerta, ja que només hi ha 156 animals en una extensió
de 30 quarterades, nombre que malgrat això consideram escàs per a
l'exposició, atesa la magnitud de l'àrea. Sobre les
característiques del pinar, el zoològic ha estat molt respectuós
amb cada pi (Pinus halepensis,), en preservar al màxim cada
exemplar quan es dissenyaren les instal·lacions zoològiques, i la
ubicació d'aquestes es va concidionar a la presència de pins i no
al contrari.
En relació a l'aspecte desolador del paisatge, no s'ha d'oblidar
l'escassesa d'aigua que sofreix Mallorca, i l'estalvi d'aigua és un
dels nostres principals objectius i preferim no posar gespa en les
zones enjardinades. La bellesa dels pins és suficient. Quant a la
crítica a la falta d'aigua, els animals en cap moment han sofrit
per això, ja que en l'interior de la reserva existeixen dos
abeuradors d'omplida automàtica en perfecte funcionament, a més
d'un gran estanc, tot això en bones condicions sanitàries
certificades amb les anàlisis biològiques.
Sobre el reduït espai de l'hipopòtam, la mida de la instal·lació
és l'adequada i està ajustada a les normatives de les CITES.
L'aigua es canvia tres vegades per setmana i no s'ha d'oblidar que
l'hipopòtam és un herbívor que es passa tot el dia en l'aigua,
defeca allà mateix, la seva femta té un color verdós i una textura
molt semblant al llim perquè la seva dieta és bàsicament d'alfalç,
un vegetal riquíssim en proteïnes.
Referent a l'observació que el rinoceront està de cara a la
paret, és una conducta típica dels animals en captivitat, i fins i
tot el goril·la Floquet de neu, un dels animals més coneguts i
cuidats del món, es passa un percentatge de temps molt elevat en
aquesta postura. Això ho sap qualsevol professional del món animal
i no revesteix gens d'importància.
El zoo inaugura una aula didàctica i un programa educatiu sobre
biodiversitat animal, aquesta informació s'envià als centres
escolars a final d'agost. És un programa sobre biodiversitat i
conservació, pretenint amb això omplir el buit que hi ha en la
nostra comunitat sobre aspectes de valuoses espècies protegides i
molt valuoses per a la investigació, com per exemple els primats
antropomorfs, els seus hàbitats, les seves principals amenaces,
aspectes conductuals i de biologia evolutiva. Tot això perfectament
ajustat als cicles educatius, amb cura de la qualitat informativa i
motivacional.
Miquel Brunet Alós, subdirector del zoològic.
Sa Coma.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.