Insultar polítics

Havia perdut de vista aquest company des que acabàrem els estudis. Després de la Universitat, bé per manca de sort o de punyeteria, treballava en una benzineria. Posant benzina llicenciadament en lletres; és un cas entre tants d'aquestes especialitats poc competitives quan les estudies i que a l'hora de sortir al carrer exigeixen graus impressionants de competitivitat. Molts de professors que imparteixen classes a la Universitat no s'han aturat mai a pensar el futur dels seus alumnes. Bé, com dèiem, el meu amic és un d'aquells que retorna als seus orígens laborals després de patir la frustració de no haver aconseguit fer realitat les expectatives que la família s'havia fet amb el seu primer membre amb titulació universitària. Petites històries personals d'il·lusions frustrades...

El meu amic continua sent independentista revolucionari i, contràriament a la idea que es fa la gent d'aquest tipus de mentalitat, ha raonat profundament la seva ideologia i actitud. La seva companya treballa de caixera en un supermercat, és una al·lota de 28 anys, com l'edat del meu amic. S'han proposat anar-se'n a viure en parella. Cerquen un lloguer, un petit estudi, poca cosa, a Palma, un espai mínim per conviure-hi. Però ajuntant els seus sous no arriben a 250.000 ptes. Comptabilitzen: lloguer, rebuts d'electricitat, gas, fems, aigua, telèfon, despeses cotxe, comunitat veïns, alimentació... els comptes no surten...

Ell té l'opció de fer feina de manobre, però com a contrapartida la quantitat brutal d'hores extraordinàries que se li pressuposen impliquen molt de temps que deixarà de compartir amb l'estimada. Evidentment tenir un infant és ciència-ficció si no finança la criatura Càritas o la pensió de les padrines.

Com a conclusió de la conversa em va demanar: "T'estranyaria trobar-me a mi fent kale-borroka?

Entre el trepa-tremendisme dels joves que voten dreta i la desesperançada violència dels altres, què estan fent les esquerres?