Forastilàndia

M'he trobat caixeres a les grans superfícies comercials que després de parlar en mallorquí amb mi, s'han despistat quatre segons perquè no anava bé el lector del codi de barres i han baratat la llengua gairebé instantàniament. Si qualcú troba que això és normal, s'ho hauria de fer mirar tot d'una. Aquests casos són símptomes clars que la llengua perd vitalitat. Això sí, les caixeres són molt simpàtiques i sempre riuen amb la careta d'àngel. Possiblement tot forma part de la farsa que acompanya la tasca que desenvolupen: riure per sistema a tothom i saludar de manera postissa tots els clients. Ara bé, es veu que la qüestió lingüística no preocupa gaire els responsables d'aquests establiments, perquè les poques caixeres catalanoparlants de què disposen, es passen al castellà amb una celeritat al·lucinant.

La llengua està malalta i en alguns casos se'ns vol fer creure que l'estimen perquè en un centre comercial ens pengen uns quants rètols que diuen sortida/salida o caja/caixa. Després t'adones que és impossible conversar en català amb ningú. Consider que convé que tots els que evitam l'anihilació definitiva de la llengua catalana continuem fent renou. Tal vegada qualcú ens escoltarà. Recordau, com deia Publi Ovidi, que la gota forada la pedra, no per la força, sinó per la seva constància. Cal no deixar-se guanyar per la situació adversa i tenir l'esperança que amb els petits esforços de tots aconseguirem qualque cosa positiva. Per això, incit tots els catalanoparlants de les nostres illes, sobretot els que viuen a zones més castellanitzades, com Eivissa i moltes zones de Mallorca, que denunciïn, sempre amb bones paraules i sense prendre posicions violentes, tots els atacs o situacions d'anormalitat lingüística de les quals siguin víctimes o que observin pel seu redol. Entre tots, ens hem de convertir en una única força que es resisteix a desaparèixer. Denunciau tots els atacs que es produeixen en cada situació quotidiana, ja sigui a Menorca, a Mallorca, a Eivissa o Formentera. Facem pinya i deixem els prejudicis de banda. La llengua ens uneix, tot i els caràcters diferents de cada illa. La llengua ens uneix, a més, amb el continent, amb els catalans i els valencians. Tots som hereus d'una llengua que ha produït la seva literatura i que ens permet configurar el món amb les nostres paraules i les nostres expressions. Tenim a l'abast un gran territori lingüístic que hem de preservar. Hem de sobreviure i transmetre l'amor per la llengua a tots els qui ens envolten, si no volem esser de les darreres generacions de catalanoparlants. Ja sé que és molt difícil, però no podem cedir... com les caixeres dels centres comercials: amb una rialla d'orella a orella, això sí, però parlant sempre en la llengua imposada.