Gorans i tradició

Per una qüestió de pura decència, haurien de ser estroncades, per exemple, les tradicions basades en fer malbé les coses de menjar. El concepte de decència té l'avantatge de no haver estat legislat, de manera que aquí no hi ha trampa. Quan veus una sèrie de joves o no tan joves tirant-se tomàtigues, melons, el que sigui, a València o a Sant Jordi, et preguntes en primer lloc per què ho fan i en segon lloc a veure si no coneixen maneres de manifestar-se com a persones en lloc de fer-ho com a gorans. És massa fàcil subratllar el verí que desprenen unes imatges com aquestes quan arriben "que hi arriben" a la mirada atònita de ciutadans dels països més pobres. Tan fàcil com volgueu, cert, però igualment necessari.

El foc, el renou, els rites basats en la crueltat amb els animals "i amb les persones", el manteniment de les supersticions més embrutidores..., tantes i tantes coses que són protegides amb l'argument que són tradicionals i que, en conseqüència, fan part del patrimoni cultural d'un o altre país. També hauríem de conservar el còlera, idò, o el tifus. Ja em diràs què hi ha de més profundament cultural: el patiment i la mort: són les primeres tradicions de la humanitat, arrels sempre vives, tarannà, patrimoni, totes aquestes beneitures.