Les fortes declaracions de Joan Huguet dient que caldria que fos el PP balear el que dugués l'efectiva oposició al Pacte de Progrés i no deixar el protagonisme al ministre Matas (que per cert de cada dia s'assembla més a un representant de comerç que des de la capital se'n ve a la província dos dies a la setmana a vendre el producte) han aixecat espurnes. Maliciosament ja n'hi ha que han recordat el molt dolgut que deu estar Huguet perquè ni Matas ni Madrid no el volgueren de cap de llista per a les eleccions generals. Bé, misèries internes del PP al marge, el cert és que Huguet no ha fet res més que dir en públic allò que en privat tants d'altres diuen des del penós congrés del PP, l'octubre passat. Els conservadors són des d'aleshores un partit que va de mal en pitjor. De cada dia recorden més els temps en què els PSIB-PSOE liderava l'oposició a Balears, i semblava que ja li bastava així, liderant no res, mentrestant el Govern de Cañellas se limitava a gestionar el poder autonòmic, a queixar-se que Madrid ens matava i les coses li anaven rodones. L'any 1983 Fèlix Pons va estar a punt de ser president de Balears, però UM va ser obligada a pactar amb el PP i Cañellas va ser investit president. A partir d'aleshores els socialistes entraren en una fase de degradació creixent. La referència del poder socialista a les Balears era el ministre (i després president del Congrés dels Diputats) Fèlix Pons, mentre que els que aquí havien de fer oposició s'anaren enfosquint, torturant i matant entre ells, lentament, però sense pausa. El PP en va treure enormes rèdits electorals, d'aquella irresponsabilitat socialista. L'única diferència que hi ha amb l'actual situació és que mentre Fèlix Pons aleshores actuava amb la dignitat i sentit institucional que se li suposa a un ministre, com en ell no podia ser d'altra manera, Matas ha convertit el ministeri en una plataforma que sembla tenir, pel que fa a Balears, l'únic objectiu de desgastar Francesc Antich. La grolleria d'aquesta actuació està en sintonia amb la grolleria amb què exercí la presidència de Balears: crispació, males maneres, enfrontaments institucionals.. i ni tan sols tot això per raons de partit, sinó només per la manera que té de ser, Matas. El resultat, com bé saben els Huguet, Font, Cirer, etc., va ser el que va ser, i per això el PP illenc és on és. Si les coses no canvien ràpidament i intensament, i no fan cara d'anar en aquest camí, els conservadors van directes a convertir-se en els socialistes dels anys vuitanta i principis del noranta. Ja s'ha dit: de mal en pitjor. Possiblement això sigui fabulós per a UM i el PSIB, que veuen així com les coses s'estan posant exactament en el lloc on volien, però mai no es bo per al conjunt dels ciutadans que el partit que és immensament majoritari a la societat entri en una dinàmica de ganivetada ve ganivetada va, que l'acabi convertit en el desgavell en el qual s'intueix que podria convertir-se el PP. Els milers de balears que no comparteixen els principis ideològics que la constel·lació governamental liderada per Antich encarna, no se mereixen el que està passant en el PP. El problema més greu, però, és que podria ser només l'inici, això d'ara. Els socialistes s'hi tiraren setze anys, així.