Segons ens informa una estadística, els balears som dels
espanyols que més empreses cream, encara que també dels que més en
liquidam. Aquest dinamisme empresarial serà segurament motiu
d'orgull per a tot aquells que sospiraven, com deien els entorns,
en convertir les Balears en quelcom molt semblant a Califòrnia. I
si ho pensam bé, la veritat és que ens hi estam aproximant bastant.
Per ventura no exactament al que deu ser Califòrnia, però sí al que
sembla ser el tret sociològic més característic de la societat
nord-americana: que aquell que no és empresari és perquè no vol,
que aquell que és pobre és perquè s'ho té ben merescut.
Juntament amb la notícia comentada, se'ns informava el mateix
dia que la cadena Sol ha comprat un altre grup d'hotels, per valor
d'uns 60.000 milions, convertint-se en la desena cadena hotelera en
importància, a tot el món; la qual cosa també ens fa treure pit, de
l'orgull que sentim que els nostres empresaris siguin tan llests.
En aquest sentit, no fa gaire, la batlessa de Calvià, que encara
pertany a un partit que s'anomena socialista, convertia els grans
emrpesaris turístics illencs, com Gabriel Escarrer, «en els nostres
bills gates». El Govern, que es diu progressista, té com a nord de
la seva actuació tractar amb cotó els epresaris perquè són, diu, el
«teixit» de la societatt, com si fossin una espècie d'ànima
transcendent que defineix espiritualment el «país». Els membres del
Govern perden l'oremus per poder aparèixer fotografiats devora
qualsevol empresari que sigui una mica important. Els mitjans de
comunicació donen més importància a tot allò que faci referència a
l'activitat empresarial i econòmica, que no a qualsevol altre àmbit
social... En resum, estam creant la nostra adaptació del mode de
vida americà: l'única referència d'èxit són els doblers, la
personificació dels qual són els empresaris. Quasi tots estam
caient en el mateix discurs, tan profundament progressista, tan
profundament conservador. Així, no és estrany que en aquest any,
llarg, de nou govern, pretesament progressista, els intents de
canviar substancialment els missatges que es llancen cap a la
ciutadania hagin brillat per la seva absència. Quines són les grans
preocupacions? Ecotaxa, dessaladores, carreteres, subvencions als
terratinents i als empresaris, queixes egoistes perquè no volem que
els nostres imposts servesquin als peninsulars que els necessiten
(en perfecta sintonia amb les queixes del sectors conservadors
francesos, britàncis i alemanys perquè els seus imposts serveixen
per subvencionar els vagos espanyols), avions, gestió empresarial
indígena de l'aeroport, turisme... és a dir, economia. El Govern
actua en conseqüència amb la societat. Tot per a l'economia. I en
aquesta concepció de la vida tan economicista, lògic és que els
empresaris siguin els referents socials. Qui no vol ser empresari
és un element perillós. Vaja, que els aproximadament 770.000
balears que no som empresaris, no som més que una nosa. A poc a poc
anam sabent quin «país» és aquest, que ens estan creant. A veure si
algun d'aquests conversos a l'economicisme ens il·lustra aviat
publicant el llibre de referència que substituesqui el de Josep
Melià. Per saber qui som, ara. «Nosaltres els empresaris», el
podria titular.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.