Ministre Matas

Com una lloba ferida, el ministre de Mal Ambient pateix les convulsions pròpies del doctor Jeckyll quan s'acosta al perdedor de les passades eleccions autonòmiques. I el Matas ministre es converteix en Matas preocupat per la mala imatge que té l'Executiu Antich a la Moncloa "cosa que treu la son de manera brutal als membres del pacte", per l'equilibri pressupostari de la Comunitat Autònoma i pel «dèficit històric» que pateixen les Illes quant a infraestructures hidràuliques. Quan Matas es posa reivindicatiu fa també d'oposició retroactiva "es recorda de tots els presidents de la història de les Balears i de la manca de sensibilitat cap al tema de l'aigua, en aquest cas, però, ja ha ficat cullerada en altres qüestions del mig ambient: recordem l'actitud de rebuig frontal a la declaració de parcs naturals en finques privades, majoria a Mondragó, parc popular. Ara només li manca alçar la bandera de la cultura illenca, tan maltractada pels successius governs autonòmics, o estirar-se els punys de la camisa, mostrar els botons i bramar contra la proliferació dels camps de golf, els ports esportius, els grans magatzems, l'excés de cotxes de lloguer i la manca de línies ferroviàries a les Balears.