El grup ultracastellanista ASI sembla estar en període de reorganització en vistes a un futur eixamplament territorial i social, amb l'esperança que tot aquest desplegament li dugui com a conseqüència un increment electoral i, per tant, una major incidència política. De moment, els està sortint rodó. Les dues darreres campanyes han tengut un efecte multiplicador. Han aconseguit allò que volien: que se'n parli, d'ells. El PSM els ha criticat per les tanques publicitàries, l'OCB s'ha queixat al PP perquè a Llucmajor els han declarat organització non grata o una cosa així amb els vots conservadors... la premsa se n'ha fet ressó de tot plegat i, per tant, més publicitat gratuïta. Fins ara els diguem-ne «interlocutors» socials i polítics d'ASI eren els grups nacionalistes radicals. Ara, els actes d'ASI ja tenen un partit amb representació (i que forma part del Govern) i una organització com l'OCB que se senten al·ludits, ferits, per les seves campanyes, i els contesten (l'OCB indirectament). En la ment dels dirigents i militants d'ASI segur que això ho interpreten com un enorme èxit. Fins ara, idò, els doblers que està invertint ASI en el seu procés d'expansió s'han traduït en rèdits polítics i mediàtics enormes, comparats amb el cost econòmic i, sobretot, amb la poca entitat del grupúscul. Els sectors més irritats per l'actitud i campanyes dels ultracastellanistes, és a dir els diversos àmbits nacionalistes, es demanen i intenten averiguar d'on treuen els doblers, els d'ASI. De les aportacions dels militants i simpatitzants, dirien els dirigents. Clar, què han de dir. Com tots. Però la pregunta que vertaderament és més interesant d'intentar respondre és: a qui beneficia ASI? D'entrada, aquest grupúscul va néixer a Llucmajor per intentar rebentar el vot més castellanista del PSOE. Afeblint els socialistes, que governaven amb el PSM, el PP podria augmentar la diferència i, després, pactar amb els ultres. Els va sortir bé. Així que per òbvia deducció, i responent a qui beneficiava en principi l'existència d'ASI, tenim la resposta. Però, i ara? A les darreres eleccions autonòmiques, ASI aconseguí 2.369 vots, mentre que quatre anys abans, el 1995, en va recollir 1.422. Un considerable increment. Tenint en compte que ASI, tot i pactar a Llumajor amb el PP, aspira clarament amb les seves actuals campanyes a menjar-se tot, o gairebé, el vot ultradretà (uns 2.000 vots més, el 1999), la seva «esperança de vot» fàcilment se'n podria anar als sis o set mil sufragis, el 2003. Això beneficia o perjudica, al PP? N'hi haurà que pensin que els bons mallorquins, per molt d'ultradreta que siguin, no votaran a qui es diu a si mateix com a «foraster». S'equivoquen. Que mirin les connexions actuals amb exmembres, o per ventura encara membres, del PP provinents de l'antiga AP i, encara més enrere del Moviment Nacional, i hi trobaran noms d'allò que en diríem «mallorquins antics». Mallorquins castellanistes convençuts. Per això, ara per ara, no és fàcil contestar a la pregunta de a qui beneficia ASI. En el seus orígens a Llucmajor estava clar. Però ara, a priori, pareix perjudicar més que a ningú al propi PP, que com li volin d'aquí tres anys sis o set mil vots d'ultradreta, ho tendrà molt cru per tornar a governar. Així que, de moment, segueix essent un misteri, a qui beneifica ASI. La paradoxa, graciosa fins i tot, seria que sigui qui sigui que li doni ales, i doblers, a ASI, mantengui l'estratègia d'afeblir el PP i, de rebot, ajudi a què el Pacte de Progrés enfortesqui expectatives per mantenir el poder el 2003.