La capacitat que tenim els humans d'embullar-nos és il·limitada i no presenta equivalent en cap altra espècie animal. La cosa es complica quan el sentit comú intenta obrir-se pas. (Recordem-ho una vegada més: el sentit comú és revolucionari "Victorí Planells dixit. I contra les revolucions tots els sants ajuden. I no en parlem, de Déu nostre senyor). Ara mateix, no és fàcil orientar-se en aquest embull organitzat entorn de sa Llonja, de Palma. El sentit comú, el seny, el coneixement, qualsevol expressió del que és raonable, ens diu que tots els ciutadans tenen dret al repòs, a la normalitat, i que les autoritats municipals els n'han de garantir l'exercici. Tot el que sigui fer-se enfora d'aquest principi elemental suposa una manera o altra de perversió de l'esperit de la llei. Però en la simplicitat d'aquest plantejament rau la seva vulnerabilitat: és una qüestió judicial, diuen ara les autoritats municipals. Ara. Però hi va haver un moment en què era una simple qüestió de sentit comú, que s'hauria resolt amb un poc de sentit de la decència.

Els ciutadans no afectats directament per aquesta situació concreta ens en mantenim al marge: cadascú a ca seva. No ens preocupa, tan sols, que la deixadesa hagi duit a greus enfrontaments entre víctimes i beneficiaris del trull: cadascú per a ell (i Déu per a tots, però això darrer està pendent de confirmació). O sia que, en aquests assumptes, parlar de civisme "civisme és solidaritat ciutadana" és una pèrdua miserable de temps. Els veïnats de sa Llonja perjudicats per una situació actualment ja incomprensible, haurien de pensar seriosament a abandonar els seus domicilis, perquè això no s'arreglarà per ara. No podem parlar de solidaritat ni tan sols d'un sentit elemental de l'autodefensa: petits casos Llonja estan sorgint a la ciutat de Palma, es denuncien cada dia processos de degradació urbana per motius semblants als que han fet de sa Llonja un barri inhabitable: però les denúncies cauen dins la fossa marítima més ignota. La incapacitat municipal per fer-hi front és infinita. Quan aprendrem que defensar els conciutadans de sa Llonja és defensar-nos nosaltres mateixos?

I no només contra els salvatges, sinó contra la vergonyosa inhibició de les autoritats.