La dictadura explicada a un regidor

Més recentment, un altre fet, desafortunat al meu entendre, ha tornat a dur el consistori serverí a les planes dels diaris: l'oposició del PP local al canvi de noms franquistes dels carrers, durant el darrer ple celebrat el passat 25 de juliol. Una oposició que els representants del partit conservador (en segons quins temes no faria falta que ho fossin tant) justificaren amb diverses raons tècniques, com ara que hi hauria problemes amb correus i algunes més polítiques. Entre aquestes darreres, caldria situar la intervenció del regidor més jove del PP, Damià Ripoll, qui va dir, segons la crònica de Diari de Balears del dia següent, que «jo no sé què és la dictadura perquè no la vaig viure, si la gent afectada directament no està d'acord amb el canvi li he de donar suport, per això hi vot en contra». Jo vaig néixer el febrer del 1969, és dir nou mesos després del maig del 68 i sis anys abans de la mort del dictador Francisco Franco. No puc per tant, dir que hagi viscut la dictadura, però he llegit molt sobre el tema i tot i que és ben segur que no li servirà de gaire, m'oferesc al senyor Damià Ripoll per explicar-li a manera d'introducció el perquè les dictadures em semblen dolentes. El meu objectiu no seria tant el de convèncer-lo com el d'intentar despertar en ell el cuquet de la curiositat i convidar-lo que es documenti pel seu compte. Una dictadura és un règim totalitari, en el qual uns pocs acumulen tot el poder i en el qual aquest no es troba separat i repartit, sinó concentrat. És una forma de govern a la qual s'hi accedeix normalment per la força i no a través d'unes eleccions democràtiques. Aquest accés, sol tenir un alt cost en vides humanes (la dictadura del general Franco va costar un milió de morts aproximadament).

La dictadura, senyor Ripoll, és un sistema que tendeix a fer desaparèixer la dissidència i que no admet cap tipus d'organització política contrària als qui comanden. La discrepància és demonitzada, perseguida i castigada.

Per totes aquestes coses, i moltes més que vostè mateix coneixeria de primera mà si les qüestions polítiques de l'època franquista no fossin encara avui tabú a Mallorca, la gent que ens consideram demòcrates pensam que és un escàndol i ens ofèn profundament, que vint-i-cinc anys després de la mort de Franco encara hi hagi places i carrers (no només a Son Servera, recordem la plaça del Generalísimo de Palma) dedicades al dictador i als seus sequaços.

Esper que reconsideri la seva opinió, senyor Ripoll. Una opinió que, no ho dubti, respect profundament i, com deia Voltaire, un servidor donaria la vida perquè la pogués continuar expressant sempre.