Pressuposts a la fresca

La democràcia no té la culpa de res. La culpa de tot es reparteix entre l'estultícia i la maldat humanes. No tornarem una vegada més a intentar avaluar els mals de l'estultícia i els de la maldat, però sí que hauríem de desestimar per sempre més la culpabilitat de la democràcia en aquests afers. Si de cas, la democràcia és el sistema polític en el qual l'estultícia troba menys impediments per dur a terme la seva tasca devastadora. L'estultícia humana no distingeix entre el dia i la nit, però potser sí entre hivern i estiu, i és en aquest darrer temps quan es propaga com un mal constipat o una gastritis. S'encarna en moltes formes d'acció cultural, però, sobretot, en activitats culturals a la fresca. La música i el cinema són les arts més afectades per la seva voracitat. No és millor escoltar la música en un auditòrium? No és millor veure el cine en una sala de cine? Naturalment que sí. Per què s'organitza tant d'akelarre cultural a la fresca? Simplement, per pur horror vacui, per por a aquest temps en què les persones podem, no ja parlar, sinó xerrar, del que sigui, en una porxada o sota les estrelles. Ho volen evitar a tota costa. I, a fe de Déu, que costa, i molt, impedir que parlem tranquil·lament a la fresca. Els pressupostos reben cada sacsejada que no vegis.