Si volíem elegir l'assumpte amb la més alta concentració d'ineptitud d'un govern municipal, d'insolidaritat ciutadana i d'ombres de tota mena de sospita, no hi hauria cap dubte: el cas Llonja no tendria rival. El «culebrón» ja ve durant massa anys, i la tàctica de l'equip de govern de l'Ajuntament, ara amb majoria del Partit Popular, és la de no governar per por d'ofendre una o altra part. El resultat és que té els veïns en plena exasperació i els empresaris de bars i restaurants que, avesats a fer la seva santa voluntat amb la connivència municipal, ara no en tenen a bastament i acusen María Crespo de traïció. A aquestes situacions s'hi arriba quan es confon governar amb deixar fer, quan hi ha una manca de compromís amb la justícia i es delega en el pas del temps, amb la creença errònia que aquest ho arregla tot. Però si de l'equip de govern de l'Ajuntament de Palma no es pot esperar una acció de govern eficaç, al que no podem renunciar és a la convivència i al sentit comú com a norma general de comportament ciutadà. Els empresaris de bars i restaurants de la Llonja que es manifestaren en contra d'unes normes més que favorables per als seus interessos, haurien de saber que ni els veïns de la Llonja poden resistir més en aquestes condicions ni la ciutat en el seu conjunt es pot permetre el luxe de mantenir unes situacions que, sens dubte, el pitjor que tenen és que creen precedents massa perillosos. Una ciutat sense llei és inhabitable, i si les autoritats no saben imposar-la, els ciutadans hem de ser capaços d'aplicar-la en les nostres relacions.