Mai unes sigles no havien mentit tant. Aquestes tres ces són les inicials de l'associació/moviment/lobby que presideix l'ínclit senyor Aleix (o Alejo) Vidal—Quadras, eurodiputat del PP i martillo de herejes. Les tres ces signifiquen Convivència Cívica Catalana, denominació ben cínica per a una entitat que, a la vista de les seves obres, i com diu Josep Lluís Carod—Rovira, pot vincular—se a tot menys a la convivència, el civisme i Catalunya. Per altra banda això tampoc no ens ha d'estranyar, tenint en compte que el cinisme i la mentida intoxicadora semblen ser les especialitats del senyor Vidal—Quadras i de la seva CCC. N'hi ha prou de recordar els seus orígens (el tristament famós Foro Babel), i les seves últimes accions per obtenir—ne el perfil: denúncia contra la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona per vulnerar, presumptament, els drets dels seus alumnes castellanoparlants; denúncia contra la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona pel mateix motiu, i, la més recent, denúncia de la suposada dscriminació dels estudiants castellanoparlants a l'ensenyament públic català, presentada ni més ni menys que davant del Parlament Europeu. A Vidal—Quadras no li importa que la realitat el desmenteixi cada dia i a cada moment: si a Catalunya no existeix un conflicte social provocat pel bilingüisme —que no existeix—, ja se'n cuidarà ell de provocar—lo, ni que sigui damunt els papers. L'objectiu és posar en qüestió el marc legal establert en relació a l'ensenyament i la protecció de la llengua catalana, amb la finalitat última de debilitar el govern de la Generalitat, que en els últims vint anys ha fet de la —necessària— promoció i defensa de la llengua un dels puntals de la seva acció. Per altra banda, Vidal—Quadras i els seus sequaços no són quatre exaltats qualssevol: tenen tant poder com pocs escrúpols, i estan disposats a tocar les portes que calguin per propagar les seves mentides i el seu missatge de discòrdia.
Amb tot això, val a dir que el senyor Vidal—Quadras i la seva penosa idea del que és la Convivència Cívica Catalana duien un cert temps en silenci, sobretot quan al PP li feia falta el suport de CiU per tal de poder finalitzar l'anterior legislatura. D'una manera molt divertida, ens trobam que el personatge reviscola —i amb quines ganes!— des del moment que el PP obté la seva cèlebre majoria absoluta. Òbviament, no es tracta de cap coincidència. Vidal—Quadras és el brazo tonto del PP a Catalunya, el gall de brega que fa la feina bruta mentre els immaculats senyors de Madrid es dediquen a les intrigues florentines (això vol dir: envitricollades, però no gens subtils) des de Moncloa. Vidal—Quadras i les seves alarmants fal·làcies fan part d'una estratègia molt més àmplia que inclou des del grolleríssim informe de la Real Academia de Historia sobre els continguts dels llibres de text del País Basc i Catalunya en relació al concepte d'Espanya (una altra campanya d'intoxicació i mentida, encaminada a crear alarma social a costa del prestigi i la credibilitat, si encara en tenia gens, de la Real Academia), fins a les canallesques mesures liberalitzadores dels horaris dels comerços i dels descomptes en la venda de llibres de text (orientades, les primeres, a la dinamitació de les Pime; les segones, a fomentar l'aculturalització que domina, cada vegada més, la nostra societat civil), sense oblidar—nos de la instauració, en els mitjans de comunicació, d'una retòrica castissa i campanuda que devia assolir la seva màxima expressió en aquell Dios habla español que va bramar un locutor de la COPE per celebrar un gol de la selecció de Camacho, ni tampoc alguns fets aïllats com el que suposa veure el Ministeri de Medi Ambient en unes mans tan inadequades com les del nostre expresident Jaume Matas. Tot plegat no és cosa de broma. Tant de bo tinguem tots un bon estiu, però quan jaiem allargats damunt la tovallola, amb el cos ben untat de factor 15, potser que dediquem un moment a recordar que ens estan tornant a fotre la mà per la cara, i sense miraments.
