Només han passat tres mesos del feliç nomenament de Jaume Matas
com a ministre de jardins, i ja tenim una col·lecció completa de
fotos del Somriure Fet Home amb gairebé tot quant batle i regidor
de festes hi ha a Mallorca. Si només fos això, seria, des de la
forma d'entendre la política de Matas i de la resta del Gabinet
Caligari que l'han acompanyat a la capital, comprensible. Al cap i
la fi du fins al límit allò de procurar parèixer omnipresent: a
qualsevol cotarro que ensumin que pot valer una foto, allà és ell.
Una actitud comprensible per com és Matas i més o manco
comprensible quan era president. Però estranya, i fins i tot
contraproduent, essent ministre.
De sempre, quan un ministre (d'UCD, socialista o conservador)
visitava Balears solia rebre peticions dels seus correligionaris
per fer-se la foto amb ell. Immortalitzar-se amb un ministre o una
alta autoritat era, és, automàticament sinònim de ser qualque cosa.
És la forma de llançar l'implícit missatge a la provinciana
societat mallorquina-balear que es tenia, es té, fil directe amb el
poder, el de Madrid, que és el que es tem i admira des d'aquí. Quan
Adolfo Suárez o un ministre centrista venia a l'arxipèlag es
deixava fotografiar amb el poder local centrista, Jeroni Albertí i
d'altres. Quan Felipe González venia, feia el mateix amb els
dirigents del PSOE illenc. Quan Josep Borrell es desplaçava per
inaugurar el que fos, Margarita Nájera sempre apareixia a devora, a
les fotos... Però Jaume Matas ha canviat completament el sentit de
la foto. Ara el ministre ve cada cap de setmana i regala la seva
augusta presència no només a cada festa o fira de cada poble, i als
seus batles i regidors, sinó que cerca inevitablement Antich. No
importà el perquè, ni el com, ni amb qui, ni si té sentit la seva
presència o si esser-hi és tant com fer allò que es fa fora del
test. Basta que Antich hi hagi de ser, o que hi podria ser, que el
ministre apareix. N'hi ha que pensen que tot respon a una
estratègia mediàtica de campanya electoral perquè Matas deu voler
ser candidat autonòmic el 2003. És possible, però suposant que així
fos, la veritat és que el dissenyador de la campanya no coneix gens
bé la sociologia mallorquino-balear. A ulls de la majoria dels
ciutadans la repetició de la foto produeix una trasmutació de la
imatge del poder: si a la primera era l'important senyor ministre
que riu acompanyat d'Antich, a la que fa tres mil el missatge ja
s'ha convertit en n'Antich el president, acompanyat per en Matas,
aquell que sempre riu i que ara és ministre. Clar que aquestes
subtileses de la sociologia illenca no és gens segur que Matas les
entengui. També podria ser, però, que aquesta orgia de somriures
dominicals per a la foto del dilluns respongui a una altra
motivació: ja n'hi ha que diuen que en realitat tot és explicable
simplement per una irrefrenable necessitat psicològica de perseguir
Antich: ja que aquest li llevà la seva cadira, ara l'altra creu que
així li rebenta les fotos. Sigui bona una o l'altra de les versions
(no necessàriament incompatibles), el que és segur és que Matas
segueix necessitant, igual que quan era president, una immersió en
sociologia illenca que el faci ser capaç d'entendre la diferència
entre sortir a una foto perquè s'és cosa i cercar ser cosa a través
de milers de fotos. No és el mateix. Aquí, almanco.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.