Conjura de necis?

Condeixeble del meu fill major i company seu al mateix equip de bàsquet del CIDE, Joan Flaquer deixà a ca nostra una molt bona imatge d'al·lot modern i progressista. Després, en incorporar-se a la política, quan el feren cosa grossa al seu partit i al govern autònom d'aquestes Illes, vam perdre contacte i, un dia, a l'avió Palma-Madrid, li vaig dir a son pare, conegut meu del temps del «mau-mau» apostòlic i del mercat de quadres d'en Biel Vanrell, que li dedicaria un article. Fou conseller de Cultura i només ens trobàrem a la llotja del «Lluís Sitjar», quan en Beltran feia de president. De quina «conjura de necis» parlam, Joanet?