Neix ATTAC-Catalunya

TW
0

Fa dues setmanes va tenir lloc a Barcelona l'assemblea constitutiva d'ATTAC a Catalunya. ATTAC, que a Catalunya tendrà com a nom complet «Associació per la Taxació de les Transaccions Financeres i l'Acció Ciutadana», és avui dia una xarxa mundial de resistència ciutadana a la dictadura dels mercats. Va néixer a França, a proposta d'Ignacio Ramonet, director del prestigiós Le monde diplomatique, i avui compta amb associacions locals als cinc continents (Tunísia, Senegal, Argentina...).

Hem de cercar els precedents d'ATTAC en les posicions dels que plantegen la necessitat que hi hagi mecanismes de control dels mercats financers. La idea fundacional, per dir-ho així, és la coneguda com a taxa Tobin. James Tobin (premi Nobel economia) va proposar, ja els anys 70, gravar les transaccions financeres internacionals amb un 0'5 %, a fi de reduir els moviments de capital de caràcter purament especulatiu. L'objectiu primer era sobretot el de retornar a les institucions polítiques el control d'uns mercats que progressivament es feien més i més autònoms. Més endavant, la idea de la taxa ha estat recollida com a oportunitat per crear un fons destinat a finançar el desenvolupament dels pobles desafavorits.

A partir de la iniciativa de Tobin, s'han anat generant altres idees tendents a retornar a la ciutadania i als poders polítics el control dels mercats financers. Avui en dia, les transaccions especulatives mouen divises d'una punta a l'altra de món a velocitats vertiginoses i amb capacitat de desestabilitzar les economies de qualsevol país. George Soros, un dels reis d'aquests moviments, arriba a definir-se com a «estadista sense estat». La introducció de mecanismes de fiscalitat global contribuiria, d'una banda, a refredar aquesta agitació i, d'una altra, a generar recursos per millorar el benestar de les poblacions. L'eliminació dels paradisos fiscals és un altre dels objectius que es fixa ATTAC en la seva lluita per un ordre econòmic més just. No hi ha dubte que la viabilitat d'aquestes mesures i la concreció d'aspectes bàsics (com es cobra? qui cobra? qui administra els recursos?) necessita d'un treball polític i tècnic complex, però els principis bàsics són prou clars.

ATTAC no és, contra el que pugui semblar, un moviment d'economistes, tot i que n'hi ha molts que hi participen. La seva feina és interessant perquè qüestiona el poder immens d'uns mercats que no estan sotmesos a cap control democràtic, però sobretot perquè qüestiona les bases mateixes de la monstruosa distribució de la riquesa del món. Allò que planteja va molt lligat a la demanda de l'eliminació del deute extern dels països del Sud, o a l'exigència d'una reforma radical d'aquest vertader govern mundial antidemocràtic constituït per l'OCDE, l'Organització Mundial de Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. ATTAC posa un especial èmfasi, de fet, en la convergència entre totes aquestes demandes i d'altres que provenen del món ecologista, sindical o pacifista. És, en aquest sentit, un bon exemple de la nova consciència ciutadana que s'estén arreu del món.

Començava dient que ja s'havia constituït ATTAC-Catalunya. També han nascut associacions a altres llocs de l'estat, i aviat tendrà lloc la primera assemblea de la federació espanyola. Seria una bona notícia veure com aquesta xarxa internacional també arrela entre nosaltres.