Fa dues setmanes va tenir lloc a Barcelona l'assemblea
constitutiva d'ATTAC a Catalunya. ATTAC, que a Catalunya tendrà com
a nom complet «Associació per la Taxació de les Transaccions
Financeres i l'Acció Ciutadana», és avui dia una xarxa mundial de
resistència ciutadana a la dictadura dels mercats. Va néixer a
França, a proposta d'Ignacio Ramonet, director del prestigiós Le
monde diplomatique, i avui compta amb associacions locals als cinc
continents (Tunísia, Senegal, Argentina...).
Hem de cercar els precedents d'ATTAC en les posicions dels que
plantegen la necessitat que hi hagi mecanismes de control dels
mercats financers. La idea fundacional, per dir-ho així, és la
coneguda com a taxa Tobin. James Tobin (premi Nobel economia) va
proposar, ja els anys 70, gravar les transaccions financeres
internacionals amb un 0'5 %, a fi de reduir els moviments de
capital de caràcter purament especulatiu. L'objectiu primer era
sobretot el de retornar a les institucions polítiques el control
d'uns mercats que progressivament es feien més i més autònoms. Més
endavant, la idea de la taxa ha estat recollida com a oportunitat
per crear un fons destinat a finançar el desenvolupament dels
pobles desafavorits.
A partir de la iniciativa de Tobin, s'han anat generant altres
idees tendents a retornar a la ciutadania i als poders polítics el
control dels mercats financers. Avui en dia, les transaccions
especulatives mouen divises d'una punta a l'altra de món a
velocitats vertiginoses i amb capacitat de desestabilitzar les
economies de qualsevol país. George Soros, un dels reis d'aquests
moviments, arriba a definir-se com a «estadista sense estat». La
introducció de mecanismes de fiscalitat global contribuiria, d'una
banda, a refredar aquesta agitació i, d'una altra, a generar
recursos per millorar el benestar de les poblacions. L'eliminació
dels paradisos fiscals és un altre dels objectius que es fixa ATTAC
en la seva lluita per un ordre econòmic més just. No hi ha dubte
que la viabilitat d'aquestes mesures i la concreció d'aspectes
bàsics (com es cobra? qui cobra? qui administra els recursos?)
necessita d'un treball polític i tècnic complex, però els principis
bàsics són prou clars.
ATTAC no és, contra el que pugui semblar, un moviment
d'economistes, tot i que n'hi ha molts que hi participen. La seva
feina és interessant perquè qüestiona el poder immens d'uns mercats
que no estan sotmesos a cap control democràtic, però sobretot
perquè qüestiona les bases mateixes de la monstruosa distribució de
la riquesa del món. Allò que planteja va molt lligat a la demanda
de l'eliminació del deute extern dels països del Sud, o a
l'exigència d'una reforma radical d'aquest vertader govern mundial
antidemocràtic constituït per l'OCDE, l'Organització Mundial de
Comerç, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional. ATTAC
posa un especial èmfasi, de fet, en la convergència entre totes
aquestes demandes i d'altres que provenen del món ecologista,
sindical o pacifista. És, en aquest sentit, un bon exemple de la
nova consciència ciutadana que s'estén arreu del món.
Començava dient que ja s'havia constituït ATTAC-Catalunya. També
han nascut associacions a altres llocs de l'estat, i aviat tendrà
lloc la primera assemblea de la federació espanyola. Seria una bona
notícia veure com aquesta xarxa internacional també arrela entre
nosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.