Recordau l'escena final d'«El planeta dels simis»? Després d'haver pogut escapar de les malvades monees que dominen el planeta i tracten els humans com animals, l'astronauta Taylor desmunta del seu cavall, es tira de genolls damunt l'arena de la platja i exclama: «Maniàtics! Ho heu destruït tot! Jo vos maleesc a tots! Maleesc les guerres! Vos maleesc!». Taylor descobreix que el seu viatge espacial en realitat l'ha dut de retorn a la terra 2000 anys després. Desesperat davant el que queda d'una estàtua de la llibertat en runes, s'adona que l'home ha destruït l'home. 32 anys han passat per damunt d'aquesta pel·lícula i continua sent un tresor. El seu missatge pacifista i de respecte cap als animals, els efectes especials, el vestuari, la banda sonora... tot ha aguantat el pas del temps com una roca. No podem dir el mateix de l'actor protagonista, Charlon Heston. Lluny de posar en pràctica el que el seu personatge aprèn al film, avui Heston és el principal abanderat de les armes de foc a tot el món. Recentment ha estat reelegit president de l'Associació Nord-americana i fa campanya pels polítics que estan a favor de les pistoles. Heston adverteix que a països on s'han incrementat les lleis en contra de les armes com Austràlia, el nombre d'assassinats, robatoris i violacions ha augmentat. De tota manera, a Estats Units tampoc no sembla que els vagi massa bé: amb 192 milions d'armes per 268 milions d'habitants, cada any moren 32.000 persones a trets. El que li deuen pagar a aquest senyor per ser l'abanderat dels fabricants d'armes ha de ser un potosí. Aquí, a Europa, el negoci de la venda d'armes a particulars no mou tants milers de milions, o això pensava. Avui fa una setmana, Intermon, Amnistia, Metges Sense Fronteres i Greenpeace van presentar a Palma una campanya per demanar més control sobre les armes lleugeres, causants del 90 per cent de les víctimes dels més de 30 conflictes armats que hi ha actualment al planeta. El principal productor és USA (of course) seguit de països com Alemanya, Àustria, Bèlgica o Regne Unit. En conjunt, el consum d'armes lleugeres i pesades al món fa que la indústria armamentista produeixi 200.000 milions de dòlars l'any. Dissabte, uns quants d'aquests milers de milions tan nostres varen desfilar per Barcelona davant del Rei i 20.000 persones. A poca distància d'on es feia la desfilada militar, més de 40.000 catalans comptats amb la supervisió d'un notari, és a dir, més del doble, varen assistir al Festival de la Plataforma per la Pau. Tenia molta curiositat per veure com tractaria la notícia TVE, professió obliga, i no em va defraudar: no en van dir ni una paraula. Només es van mostrar les imatges de la desfilada i dels enfrontaments entre policia i manifestants a Sants. D'aquesta manera, Espanya, una vegada més, va veure la imatge equivocada de Catalunya. L'«antipedagogia» que es fa sobre aquest país a la resta de l'estat podria respondre a la pregunta que es formulava a la contraportada de Diari de Balears Guillem Frontera aquest diumenge: quina deu ser la pàtria dels que es varen reunir a la plaça Jaume I de Palma per celebrar la Copa d'Europa del Madrid cridant «!Puta Cataluña!»? Per mi la resposta és la «pàtria de la ignorància». Una ignorància que, de retruc, també ens afecta als habitants de les Balears.
Per cert, dissabte em vaig sentir com l'astronauta Taylor i no era el primer pic. Va ser a sa Font de sa Cala. Feia temps que no passava per la vora d'aquell turonet on hi havia tants de pins. No vaig trobar l'estàtua de la llibertat, però sí una senyora urbanització. A Mallorca no et pots despistar ni un moment. Maleït excés de ciment!
Notícia d'última hora: segons la FARB, a més de ser culpables que no plogui, Joan Mayol i Margarida Rosselló també estan implicats en l'extinció dels dinosaures, l'assassinat de JFK i la misteriosa desaparició de Sor Tomasseta prop d'un pou il·legal.
