algo de nubes
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
23°

Tot això d'UM

UM és el partit que el juliol de 1999 va decidir mantenir ferma l'aposta estratègica que va fer en el seu congrés de refundació, la primavera de 1993, després de la ruptura de relacions amb el PP el setembre de 1992. Aquest nou rumb d'UM com a partit sobirà, i no simple apèndix del PP, era fruit de la decisió presa pels seus dirigents després d'avaluar com a suïcidi els anys (1988-1992) en què el PP va tenir totalment controlat el partit centrista, d'ençà que en una operació teledirigida per Cañellas acabà (1989) precisament amb els intents de Jeroni Albertí de convertir el seu partit en competidor directe del PP. Valgui aquesta recordança històrica per emmarcar correctament la presumpta actual crisi, segons fan córrer molts conservadors, que afecta les relacions entre UM i l'esquerra. Des que UM va reafirmar el seu compromís estratègic, donant la investidura a Antich i pactant amb l'esquerra (igual que va fer el 1995 al Consell de Mallorca) estranya és la setmana que no hi hagi rumors sobre un més o manco ràpid trencament. El darrer rumor que es fa córrer és que hi hagué no fa gaire un dinar entre Munar i Cañellas (altres fonts asseguren que eren només i genèricament canyellistes), com a representant de l'ala anti-matista del PP. Un dinar que s'hauria fet gràcies a la intermediació d'un conegut empresari del món de les discoteques. En aquella reunió s'hauria establert una aliança d'interessos entre els vells enemics, que ara estarien units per l'odi a Matas, per, davant el «desastre» que és l'esquerra, convertir un batle de l'interior de Mallorca en president de la Comunitat i assegurar a canvi a UM un Consell de Mallorca en exclusiva i amb prou dotació econòmica. Un altre rumor, que també fan circular els sectors del PP que no són precisament entusiastes seguidors de Matas, és que les pressions a Munar d'hotelers diversos davant l'ecotaxa són de tal calibre que no s'aprovarà l'ecotaxa i que, combinat això amb el fet que l'allunyament d'UM d'Els Verds per la qüestió dels parcs naturals és tan intens, durà a la relació UM-esquerra una situació insuportable. I un poc per aquí i un poc per allà, aquests sectors conservadors que auguren la caiguda del Pacte de Progrés i la recomposició de la natural aliança entre UM i el PP, creuen que ja està tot tan fet com que la pròxima tardor arribarà l'elefant blanc, partforanista per suposat, del PP per presidir el Govern, amb el suport d'UM. Bé, res en política és impossible i els inconvenients de desfer el que està fet, tot i ser molts, no són insalvables. Però la pregunta essencial segueix esent la mateixa: si UM basa la seva existència d'ençà el 1993, i el seu potencial creixement futur, en debilitar al màxim el PP i que és això precisament el que ha estat fent sempre que ha pogut (el 1995 al Consell i ara al Parlament), quin virus autodestructiu hauria afectat la direcció d'UM per canviar de cop l'estratègia seguida des de fa set anys? No hi ha resposta.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.