Una manera de tantes de perdre o aprofitar el temps amb Internet
és navegar pels seus centenars de pàgines alternatives,
ecologistes, pacifistes o solidàries. Es pot fer de la mateixa
manera que altres es deixen perdre per espais virtuals esportius,
musicals o eròtics: d'enllaç en enllaç, una mica a la deriva, a la
recerca d'algun descobriment inesperat. Així vaig arribar, no fa
gaire, a la web de l'organització nord-americana «United for a fair
economy» (Units per una economia justa), un grup no governamental
amb seu a Boston, creat l'any 1994, que és part d'un ample moviment
social que tracta de qüestionar-se la distribució de la riquesa al
país.
«United for a fair economy» és una organització dinàmica, que fa
ús extensiu i intensiu de tècniques de pedagogia popular com són el
teatre al carrer o els actes simbòlics. La seva pàgina està plena
de materials i idees pràctiques per utilitzar en aquesta feina
d'agitació pacífica. Tampoc no hi falten, però, materials
informatius sobre la desigualtat en el repartiment de la riquesa
als Estats Units. Podem llegir, per exemple, que l'any 1989 als
Estats Units hi havia 66 persones amb fortunes de milers de milions
de dòlars, i 31'5 milions de persones vivint sota la línia oficial
de la pobresa, mentre que, una dècada més tard, els mil milionaris
són 268 i els pobres 34'5 milions. També se'ns informa de les
causes d'aquest augment de la desigualtat, entre les quals hi ha la
pujada meteòrica dels guanys dels alts executius de les empreses,
que han vist com els seus beneficis han pujat un 443 % entre 1990 i
1998. Quan s'expliquen les modalitats d'augment de les
compensacions d'aquests executius trobam una expressió que segur
que ens resulta familiar: stock options. I és que dels Estats Units
ho copiam tot, des d'hàbits alimentaris fins a mecanismes de
creació d'una societat polaritzada entre els molt rics i els molt
pobres. «United for a fair economy» treballa sobetot la qüestió de
la desigualtat econòmica a l'interior del país, però no falten
referències a les desigualtats a escala planetària. No em puc estar
de reproduir una dada, tot i que deu ser anterior als darres
esdeveniments legals i borsaris que afecten l'empresa Microsoft:
l'any 1990, la fortuna de Bill Gates igualava el PNB de Nicaragua,
mentre que el 1999 els seus 85.000 milions de dòlars equivalen a la
suma dels PNB de Nicaragua, Guatemala, El Salvador, Panamà, Costa
Rica, Hondures, Belize, República Dominicana, Haití, Jamaica i
Bolívia.
«United for a fair economy» planteja qüestions pròpies de les
forces polítiques i els moviments d'esquerres, però ho fa sense
recórrer a un discurs típic ni a una simbologia tradicional
d'esquerres. Potser és un senyal que la crisi del pensament
d'esquerres no ha de suposar la crisi de l'exigència d'un món més
equitatiu. El somni comunista va com va, però no podem oblidar que
no és possible transformar la realitat en cap sentit que valgui la
pena sense recuperar l'aspiració d'una distribució justa de la
riquesa i dels recursos. No hi pot haver un pensament polític
progressista que no cerqui una major igualtat d'oportunitats, a
l'interior dels països i entre uns pobles i altres. Qualsevol nova
esquerra ha de seguir col·locant el desig del repartiment amb
justícia a un lloc molt central dels seus plantejaments.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.