Vicenç Torres, avui

Què hi ha per fer? és el títol d'una secció ben a prop d'aquesta. Esper que avui hi figuri una recomanació: acudir a la Llonja a la inauguració d'una exposició extraordinària "no és una apreciació subjectiva: es tracta d'un repàs a l'obra de Vicenç Torres. Si servidor en parl "i se suposa que no em pertoca fer-ho, ja que hi ha especialistes que se n'encarreguen en altres espais" és perquè, allò, no puc evitar-ho. En escriure aquestes retxes, encara estic sota els efectes d'una sotragada d'aquelles que et remouen el solam. Direu "els més informats" que una aital reacció no s'explica quan servidor som qui signa una espècie d'escrit introductori en el catàleg de l'exposició, i tendríeu raó, però només en principi. Hi ha altres raons, com són per exemple que veure tota una trajectòria molt ben explicada a la Llonja permet una perspectiva molt més àmplia i un més complet registre de ressonàncies. Podríem dir, per entendre'ns, que servidor ha estat un seguidor molt fidel de l'obra de Vicenç Torres, i que el text de presentació estava escrit des del mínim coneixement que et dóna haver-hi fet atenció durant una sèrie d'anys. Però ara, despres d'haver tengut l'ocasió de contemplar amb tot l'aire necessari una mostra molt ben penjada d'aquesta trajectòria, tenc una mica el sentiment que el text esmentat no suggereix la grandesa de l'obra. Sigui com sigui, sobren les autoflagel·lacions. És possible que el lector-espectador se'n faci càrrec. De tota manera: la intenció d'aquestes paraules no és altra que la d'aconsellar amb tota la vehemència del món una visita a la Llonja mentre hi hagi l'exposició de Vicenç Torres. Entre aquest artista i la gent del país no hi ha hagut suficient comunicació, ja que ell ha pintat molt i s'ha desentès també molt de la seva carrera. La galeria que de manera més continuada li donà suport, la Bisart, ja fa uns quants anys que tancà les portes. La seva presència en la vida pública ha estat molt minsa, de manera que per a molta de gent l'exposició de la Llonja significarà el descobriment d'un dels artistes més interessants de la seva generació. L'artista ara té cinquanta anys, vull dir que rema en les calmes fecundes de la maduresa: però comprovareu que la seva intensitat no ha sofert cap minva. No en trobareu un altre d'igual.