Jo, les coses com són, tocava dir-me Brigid. La meva padrina
paterna es deia Brigid i, com a primogènita femenina que som, la
tradició així ho manava. Però la desgràcia va conspirar amb l'atzar
per deixar la tradició sense arguments. Tres setmanes abans de
néixer jo, va morir, als 59 anys, la meva padrina materna, que es
deia Catherine. I, al llarg de l'embaràs, ma mare havia escoltat la
versió radiofònica de l'única novel·la d'Emily Brontë, Cims
borrascosos, les protagonistes de la qual es diuen Catherine i,
també, Cathy. Total, que em varen posar Mary Catherine i sempre
m'han dit Cathy. Brigid (Brígida), per cert, és el nom d'una santa
irlandesa molt venerada, coetània de sant Patrici, que comparteix
amb ell el patronatge d'Irlanda. Si no la coneixeu, no fa res:
Irlanda té més de mil sants propis, pocs dels quals han estat
canonitzats oficialment, ni són coneguts fora de l'illa.
A Irlanda, llevat de la partida de naixement, tots els meus
documents, fins i tot el passaport, anaven a nom de Cathy Sweeney.
Aquí, en adquirir el document d'identitat espanyol, el Registre
Civil es va basar en la partida de naixement i em va convertir en
Mary Catherine, com a mínim damunt els papers. I quina quantitat de
papers arribam a acumular en aquesta vida! Documents públics:
escriptures, hipoteca, préstecs, testament, llibre de família, full
de serveis,"; targes: censal, fiscal, sanitària, ciutadana,
moneder, de crèdit, 6000, de client, de fidelitat,"; documents
bancaris: llibreta d'estalvis, compte corrent, compte habitatge,";
carnets: de conduir, de donant, de soci, de resident, de
col·legiat,"; diplomes, certificats i altres títols acadèmics;
contractes: de treball, de lloguer, de telèfon, de gas i
electricitat, de manteniment,"; assegurances: mèdiques, de cotxe,
de vida, de béns immobles,"; subscripcions: a diaris, a revistes, a
altres publicacions periòdiques," Durant més de vint-i-cinc anys
vaig viure amb una doble identitat: a tots els papers derivats
directament del document d'identitat era Mary Catherine, a tots els
altres, Cathy. La coexistència pacífica va durar fins que vaig
anar, ara fa tres anys, a renovar el document d'identitat. I em
trob que no me'l volen renovar perquè només tenc un llinatge!
Després de vint-i-cinc anys de tenir-lo, i renovar-lo, amb un de
sol! El disgust per no dir una altra cosa no va venir del fet
d'haver d'afegir al meu nom el llinatge de ma mare (que ella no fa
servir des que es va casar amb mon pare fa seixanta anys), sinó de
pensar en el trull burocràtic que tendria amb el canvi de papers.
Ara bé, com que procur tenir una actitud positiva davant els
contratemps, i aplicar allò de «no hi ha mal que per bé no véngui»,
vaig pensar: Ah, sí? He de tenir una feinada de no dir per canviar
tots els papers i afegir-hi un segon llinatge que no em fa cap
falta? Idò, pel mateix preu em donaré el gust de posar-hi el nom
que jo vull i pel qual som coneguda. Dit i fet. En exercici del
dret que tot ciutadà té de ser identificat oficialment als papers
amb el nom pel qual és conegut realment a la vida, vaig canviar, al
Registre Civil de Derry, el nom de Mary Catherine que figurava a la
partida de naixement i hi vaig fer posar Cathy. El Registre Civil
de Palma no va poder piular i tot d'una el vaig tenir al document
d'identitat renovat. A continuació vaig enviar un escrit a totes
les entitats on calia fer constar el canvi de nom i, en un tres i
no res, va acabar la meva doble personalitat onomàstica.
Si us trobau en aquest cas, aberrant, i rebeu correspondència
del Ministeri d'Hisenda a nom de Margarita quan les vostres
amistats més preuades us diuen Margarida o Margalida, o pagau la
compra amb una tarja a nom de Francisco quan la família us crida
per Francesc o Cesc, faceu un pensament. Aneu al Registre. Us puc
assegurar que els tràmits burocràtics són mínims i el plaer de fer
servir el vostre nom autèntic a tots els efectes és immens.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.