Jo, les coses com són, tocava dir-me Brigid. La meva padrina paterna es deia Brigid i, com a primogènita femenina que som, la tradició així ho manava. Però la desgràcia va conspirar amb l'atzar per deixar la tradició sense arguments. Tres setmanes abans de néixer jo, va morir, als 59 anys, la meva padrina materna, que es deia Catherine. I, al llarg de l'embaràs, ma mare havia escoltat la versió radiofònica de l'única novel·la d'Emily Brontë, Cims borrascosos, les protagonistes de la qual es diuen Catherine i, també, Cathy. Total, que em varen posar Mary Catherine i sempre m'han dit Cathy. Brigid (Brígida), per cert, és el nom d'una santa irlandesa molt venerada, coetània de sant Patrici, que comparteix amb ell el patronatge d'Irlanda. Si no la coneixeu, no fa res: Irlanda té més de mil sants propis, pocs dels quals han estat canonitzats oficialment, ni són coneguts fora de l'illa.

A Irlanda, llevat de la partida de naixement, tots els meus documents, fins i tot el passaport, anaven a nom de Cathy Sweeney. Aquí, en adquirir el document d'identitat espanyol, el Registre Civil es va basar en la partida de naixement i em va convertir en Mary Catherine, com a mínim damunt els papers. I quina quantitat de papers arribam a acumular en aquesta vida! Documents públics: escriptures, hipoteca, préstecs, testament, llibre de família, full de serveis,"; targes: censal, fiscal, sanitària, ciutadana, moneder, de crèdit, 6000, de client, de fidelitat,"; documents bancaris: llibreta d'estalvis, compte corrent, compte habitatge,"; carnets: de conduir, de donant, de soci, de resident, de col·legiat,"; diplomes, certificats i altres títols acadèmics; contractes: de treball, de lloguer, de telèfon, de gas i electricitat, de manteniment,"; assegurances: mèdiques, de cotxe, de vida, de béns immobles,"; subscripcions: a diaris, a revistes, a altres publicacions periòdiques," Durant més de vint-i-cinc anys vaig viure amb una doble identitat: a tots els papers derivats directament del document d'identitat era Mary Catherine, a tots els altres, Cathy. La coexistència pacífica va durar fins que vaig anar, ara fa tres anys, a renovar el document d'identitat. I em trob que no me'l volen renovar perquè només tenc un llinatge! Després de vint-i-cinc anys de tenir-lo, i renovar-lo, amb un de sol! El disgust per no dir una altra cosa no va venir del fet d'haver d'afegir al meu nom el llinatge de ma mare (que ella no fa servir des que es va casar amb mon pare fa seixanta anys), sinó de pensar en el trull burocràtic que tendria amb el canvi de papers. Ara bé, com que procur tenir una actitud positiva davant els contratemps, i aplicar allò de «no hi ha mal que per bé no véngui», vaig pensar: Ah, sí? He de tenir una feinada de no dir per canviar tots els papers i afegir-hi un segon llinatge que no em fa cap falta? Idò, pel mateix preu em donaré el gust de posar-hi el nom que jo vull i pel qual som coneguda. Dit i fet. En exercici del dret que tot ciutadà té de ser identificat oficialment als papers amb el nom pel qual és conegut realment a la vida, vaig canviar, al Registre Civil de Derry, el nom de Mary Catherine que figurava a la partida de naixement i hi vaig fer posar Cathy. El Registre Civil de Palma no va poder piular i tot d'una el vaig tenir al document d'identitat renovat. A continuació vaig enviar un escrit a totes les entitats on calia fer constar el canvi de nom i, en un tres i no res, va acabar la meva doble personalitat onomàstica.

Si us trobau en aquest cas, aberrant, i rebeu correspondència del Ministeri d'Hisenda a nom de Margarita quan les vostres amistats més preuades us diuen Margarida o Margalida, o pagau la compra amb una tarja a nom de Francisco quan la família us crida per Francesc o Cesc, faceu un pensament. Aneu al Registre. Us puc assegurar que els tràmits burocràtics són mínims i el plaer de fer servir el vostre nom autèntic a tots els efectes és immens.