Sembla mentida que una institució com el Reial Mallorca, subcambió de la Recopa d'Europa i campió l'any passat de la Supercopa d'Espanya, és a dir, que es mereix el més absolut respecte de la Federació Espanyola i dels clubs rivals, hagi de jugar dissabte que ve a València amb menys de dos dies de descans després d'arribar d'Istanbul. És lògica la indignació dels màxims dirigents mallorquinistes perquè, un cop més, es reflecteix el menyspreu que se sent envers aquesta Illa i l'escassa fe que es té amb tot el que la representa. Som una terra que ha patit menyspreus de tot tipus. Fórem pràcticament els darrers de tot l'Estat a tenir Estatut d'Autnomonia i hem estat a la coa del finançament fins fa molts pocs anys. I ara li ha tocat rebre al nostre principal club de futbol. Està vist que el València pesa molt més als despatxos de la Federació que un Mallorca que a la dècada dels noranta es plantà dos cops a la final de la Copa del Rei per mèrits propis i sense ajuda de ningú. Però segons els arquetips madrilenys, el nostre club és «modest» i, per tant, ha de callar. Això tambe diu molt poc a favor del València. En el món de l'esport, com en tot, les prepotències es paguen. Per tant, aquesta injustícia ha d'unir molt més l'equip amb els ciutadans. A Madrid, i també a València, han de saber que aquestes jugades burocràtiques no arrufen els teòricament petits. I a més, ni el Mallorca ni Mallorca són modests. Són el millor que té un Estat espanyol que encara no ha entès a qui no pot ofendre ni humiliar.