Fins fa poc, si un ciutadà de l'Estat Espanyol de llengua
distinta al castellà volia que el nom amb el qual se'l coneix
oficialment coincidís amb el que realment la gent fa servir per
cridar-lo, havia de realitzar tota una sèrie de complicats tràmits.
Més encara si havia nascut amb posterioritat a 1976, quan s'aprovà
que els nadons poguessin ser inscrits en el seu propi idioma si els
seus pares així ho decidien.
Ara això ha canviat i ja és possible realitzar el canvi amb una
simple visita al Registre Civil. Amb una senzilla petició de
l'interessat el nom queda traduït automàticament, sense necessitat
d'haver de presentar cap tipus de documentació. La nova llei també
permet normalitzar els llinatges. Cal tenir en compte que molts
dels cognoms mallorquins contenen errors ortogràfics seculars, la
majoria d'ells introduïts, possiblement, per equivocacions
tipogràfiques dels funcionaris responsables de la inscripció, o per
manca de coneixements suficients de català per part d'aquests. Una
prova d'això és que no és estrany que persones amb el mateix
llinatge el tenguin escrit de maneres diferents. Per això, el canvi
d'aquests llinatges a la grafia correcta s'ha d'entendre com una
restitució a l'originalitat perduda i no com una modificació dels
llinatges dels nostres avantpassats que, si haguessin viscut en una
societat lingüísticament normal, de ben segur que no haurien vist
modificats els seus cognoms i ens haurien arribat sense
alteracions.
De la mateixa manera, aconseguir nòmer a tots els efectes el que
tothom ja ens diu, és el més natural del món, i no el contrari, que
és quelcom rar i artificial es miri del punt de vista que es
miri.
De ben segur que aquesta simplificació dels tràmits animarà
molta de gent que feia temps que s'ho havia plantejat, però que no
ho feia per les dificultats burocràtiques que implicava el
procés.
El que crida més l'atenció és que molta de gent pública que
s'omple la boca a favor del català i de la seva normalització
encara no ha normalitzat una cosa tan elemental com el seu propi
nom. Basta fer el simple exercici de mirar els noms que apareixen a
les paperetes electorals per comprovar-ho. Quants de candidats a
les passades eleccions no apareixien amb el nom en la seva pròpia
llengua? Més dels que qualsevol s'hagi pogut imaginar abans de
mirar-ho. Des del meu punt de vista, tota aquesta gent que té una
rellevància pública i que se declara obertament a favor de la
normalització lingüística té l'obligació de ser conseqüent amb el
que predica i ara té una bona oportunitat per fer-ho. Ja no els
valdrà l'excusa que estan molt ocupats i no tenen temps de
realitzar tota la llarga llista de passes que calia dur a terme
fins ara. Basta que vagin al registre, ho demanin i ja estarà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.