Fins fa poc, si un ciutadà de l'Estat Espanyol de llengua distinta al castellà volia que el nom amb el qual se'l coneix oficialment coincidís amb el que realment la gent fa servir per cridar-lo, havia de realitzar tota una sèrie de complicats tràmits. Més encara si havia nascut amb posterioritat a 1976, quan s'aprovà que els nadons poguessin ser inscrits en el seu propi idioma si els seus pares així ho decidien.
Ara això ha canviat i ja és possible realitzar el canvi amb una simple visita al Registre Civil. Amb una senzilla petició de l'interessat el nom queda traduït automàticament, sense necessitat d'haver de presentar cap tipus de documentació. La nova llei també permet normalitzar els llinatges. Cal tenir en compte que molts dels cognoms mallorquins contenen errors ortogràfics seculars, la majoria d'ells introduïts, possiblement, per equivocacions tipogràfiques dels funcionaris responsables de la inscripció, o per manca de coneixements suficients de català per part d'aquests. Una prova d'això és que no és estrany que persones amb el mateix llinatge el tenguin escrit de maneres diferents. Per això, el canvi d'aquests llinatges a la grafia correcta s'ha d'entendre com una restitució a l'originalitat perduda i no com una modificació dels llinatges dels nostres avantpassats que, si haguessin viscut en una societat lingüísticament normal, de ben segur que no haurien vist modificats els seus cognoms i ens haurien arribat sense alteracions.
De la mateixa manera, aconseguir nòmer a tots els efectes el que tothom ja ens diu, és el més natural del món, i no el contrari, que és quelcom rar i artificial es miri del punt de vista que es miri.
De ben segur que aquesta simplificació dels tràmits animarà molta de gent que feia temps que s'ho havia plantejat, però que no ho feia per les dificultats burocràtiques que implicava el procés.
El que crida més l'atenció és que molta de gent pública que s'omple la boca a favor del català i de la seva normalització encara no ha normalitzat una cosa tan elemental com el seu propi nom. Basta fer el simple exercici de mirar els noms que apareixen a les paperetes electorals per comprovar-ho. Quants de candidats a les passades eleccions no apareixien amb el nom en la seva pròpia llengua? Més dels que qualsevol s'hagi pogut imaginar abans de mirar-ho. Des del meu punt de vista, tota aquesta gent que té una rellevància pública i que se declara obertament a favor de la normalització lingüística té l'obligació de ser conseqüent amb el que predica i ara té una bona oportunitat per fer-ho. Ja no els valdrà l'excusa que estan molt ocupats i no tenen temps de realitzar tota la llarga llista de passes que calia dur a terme fins ara. Basta que vagin al registre, ho demanin i ja estarà.
