A vegades he sentit polítics que, després d'unes eleccions han dit (suggerit, parlat en veu baixa, insinuat) que el poble s'ha equivocat. Magnànim error. El poble no s'equivoca, pressuposar que pogués fer-ho suposaria posar en qüestió les bases fonamentals del sistema. Unes altres cinc-centes és especular si l'abstenció ha perjudicat més o menys a un partit o a una ideologia determinada; o emetre una opinió en el sentit que el poble discrimina el vot, és a dir, no actua de la mateixa manera davant unes generals, unes autonòmiques, unes europees o unes locals. Sense que sigui un dogma de fe, hi crec una mica en la darrer opinió.
No obstant això, i establerts tots els considerands que gregeu oportuns, crec que és pot dir que els resultats electorals de diumenge passat constituïren una vertadera lliçó i que evidencien, per les raons que siguin, que Balears és un territori procliu al que en un sentit convencional del mot -no sé si anacrònic pels temps que vivimanomenam la dreta. Això no vol dir que aquest sigui un postulat inmobilista o que conjunturalment. -cosa que no vol dir excepcionalment- no pouguin guanyar les no-dretes. (Els diversos governs dits progressistes de les institucions supramunicipals a les Balears en són un clar exemple).
Ara bé, on hi ha l'agre dels vots, la pesquera dels vots? Crec que és molt evident: allà on n'hi ha més, de vots, és en aquelles tanques, rotes, plenes i saragalls que tenen com a majoral el PP, encara que conjuntutralment el 13 de juny no obtingué el control de les institucions. No crec, no voldria que s'interpretàs així, que els resultats de diumenge passat siguin un càstig al Pacte de Progrés però sí una senya clara per on passa la llinyola de les preferències ideològiques al nostre país de les quatre perles. Per tant qualsevol partit que no tengui ben clar allà on ha d'anar a pescar els vots equivocarà l'estratègia.
No crec que d'ara endavant l'estratègia del PSOE, el gran galtejat en aquest barómetre, hagi de passar per intentar acaparar, mitjançant vernissatges volàtils, disfresses carnavalesques o transexualitats ideològiques, els vots que ja atresoren altres integrants del Pacte de Progrés. I això és una amonestació que serveix per atots els components del Pacte. Els diversos partits han de respondre, amb totes les adequacions sinceres i conjunturals que es vulguin, a allò que realment són, a allò que els defineix en essència. Qualsevol intent de canibalisme, -bé, el mot per ventura és una mica massa sanguinari-, entre els integrants del Pacte Progrés acabarà am,b el Pacte, no perquè es trenqui durant la lesgislatura sinó perquè d'aquí a tres anys i busques no hi haurà possibilitat matemàtica de refer-lo. Perquè l'espai que ara ocupen s'haurà reduït i entre fellons i menfotistes toranaran posar en safat la majoria absoluta al PP. I són faves comptades! És clar que hi pot haver una fluctuació de votants que passin d'un partit a un altre dels integrants del Pacte i que és ben licit fer-los, quan s'acostin, cas i bona cara. (Si vas a pescar raons i et peguen els sorells no els menysprees, tot ajuda a fer senalleta i tots pesen a la balança) Però dissenyar estratègies per voler-s'ho menjar tot, començant primer per les miques del veinat, i sense veure la gran escudella que es té al davant, pot donar el resultat que, quan aixequin el cap, dins l'lla ja no hi quedi cap tallada i hagin de badar la boca en el vent.
