A vegades he sentit polítics que, després d'unes eleccions han
dit (suggerit, parlat en veu baixa, insinuat) que el poble s'ha
equivocat. Magnànim error. El poble no s'equivoca, pressuposar que
pogués fer-ho suposaria posar en qüestió les bases fonamentals del
sistema. Unes altres cinc-centes és especular si l'abstenció ha
perjudicat més o menys a un partit o a una ideologia determinada; o
emetre una opinió en el sentit que el poble discrimina el vot, és a
dir, no actua de la mateixa manera davant unes generals, unes
autonòmiques, unes europees o unes locals. Sense que sigui un dogma
de fe, hi crec una mica en la darrer opinió.
No obstant això, i establerts tots els considerands que gregeu
oportuns, crec que és pot dir que els resultats electorals de
diumenge passat constituïren una vertadera lliçó i que evidencien,
per les raons que siguin, que Balears és un territori procliu al
que en un sentit convencional del mot -no sé si anacrònic pels
temps que vivimanomenam la dreta. Això no vol dir que aquest sigui
un postulat inmobilista o que conjunturalment. -cosa que no vol dir
excepcionalment- no pouguin guanyar les no-dretes. (Els diversos
governs dits progressistes de les institucions supramunicipals a
les Balears en són un clar exemple).
Ara bé, on hi ha l'agre dels vots, la pesquera dels vots? Crec
que és molt evident: allà on n'hi ha més, de vots, és en aquelles
tanques, rotes, plenes i saragalls que tenen com a majoral el PP,
encara que conjuntutralment el 13 de juny no obtingué el control de
les institucions. No crec, no voldria que s'interpretàs així, que
els resultats de diumenge passat siguin un càstig al Pacte de
Progrés però sí una senya clara per on passa la llinyola de les
preferències ideològiques al nostre país de les quatre perles. Per
tant qualsevol partit que no tengui ben clar allà on ha d'anar a
pescar els vots equivocarà l'estratègia.
No crec que d'ara endavant l'estratègia del PSOE, el gran
galtejat en aquest barómetre, hagi de passar per intentar acaparar,
mitjançant vernissatges volàtils, disfresses carnavalesques o
transexualitats ideològiques, els vots que ja atresoren altres
integrants del Pacte de Progrés. I això és una amonestació que
serveix per atots els components del Pacte. Els diversos partits
han de respondre, amb totes les adequacions sinceres i conjunturals
que es vulguin, a allò que realment són, a allò que els defineix en
essència. Qualsevol intent de canibalisme, -bé, el mot per ventura
és una mica massa sanguinari-, entre els integrants del Pacte
Progrés acabarà am,b el Pacte, no perquè es trenqui durant la
lesgislatura sinó perquè d'aquí a tres anys i busques no hi haurà
possibilitat matemàtica de refer-lo. Perquè l'espai que ara ocupen
s'haurà reduït i entre fellons i menfotistes toranaran posar en
safat la majoria absoluta al PP. I són faves comptades! És clar que
hi pot haver una fluctuació de votants que passin d'un partit a un
altre dels integrants del Pacte i que és ben licit fer-los, quan
s'acostin, cas i bona cara. (Si vas a pescar raons i et peguen els
sorells no els menysprees, tot ajuda a fer senalleta i tots pesen a
la balança) Però dissenyar estratègies per voler-s'ho menjar tot,
començant primer per les miques del veinat, i sense veure la gran
escudella que es té al davant, pot donar el resultat que, quan
aixequin el cap, dins l'lla ja no hi quedi cap tallada i hagin de
badar la boca en el vent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.