algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

El deute del Tercer Món als països rics

En primer lloc, hem de pensar quants de segles fa que explotam països miserables en benefici del luxe i la superabundància dels més capitalistes del món. I amb això no vull dir que guanyar doblers sia dolent, el que importa és en què s'inverteixen.

La sopa de lletres d'ONG, de les quals ja no sabem si mos en podem fiar, arriba a un punt que, nosaltres els treballadors, no sabem com podem ajudar.

Ara hi torna a haver una iniciativa dirigida al Govern espanyol a favor de l'abolició del deute extern d'aquests països. Ja sabem que l'han perdonada a Moçambic i que els han tornat a deixar 2.600 milions més.

La llàstima "com diu en Palomino del programa de TV3," és que els doblers que els arriben s'utilitzen en matèries de primera necessitat: és a dir, canons, tancs, bazuques, armes...

Per altre costat, a causa dels deutes que tenen (la llista de països és massa llarga), només els permet invertir en aliments, habitatges i sanitat un 3 per cent del seu pressupost. Parlem seriosament. Si allò que tudam als països mitjans i milionaris arribàs de bon de veres a aquelles pobres gents, no tan sols ens sentiríem millor, sinó que contribuiríem a la tasca creadora de Déu (anomenau-lo com volgueu), i allunyaríem el perill que s'unesquin tots contra nosaltres. I no rebran els governants, no. Rebrem nosaltres o els nostres fills, envaïts per part d'aquells de qui s'ha abusat massa.

Des d'aquesta secció vos anim que vos informeu de com fer arribar als poders públics que una part dels impostos que ja pagam vagi a alliberar aquestes hipoteques. Per exemple: Casella 1/ Església catòlica. - Casella 2/ Altres finalitats socials. - Casella 3/ Abolició de tot el que sia possible del deute extern dels països més miserables.

Sí, ni més manco, és una proposta per a la propera Declaració de Renda de l'any 2000.
I mentrestant, no estaria de més que algun grup compromés iniciàs algunes mesures com recollida de firmes, consultes... o altres.
Dels hipermilionaris no me n'ocup. La seva consciència, un moment o altre, els farà reaccionar positivament. Així ho dic, i així ho crec.

Joan Tomàs Vigo Campins. Sóller

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.