En primer lloc, hem de pensar quants de segles fa que explotam
països miserables en benefici del luxe i la superabundància dels
més capitalistes del món. I amb això no vull dir que guanyar
doblers sia dolent, el que importa és en què s'inverteixen.
La sopa de lletres d'ONG, de les quals ja no sabem si mos en
podem fiar, arriba a un punt que, nosaltres els treballadors, no
sabem com podem ajudar.
Ara hi torna a haver una iniciativa dirigida al Govern espanyol
a favor de l'abolició del deute extern d'aquests països. Ja sabem
que l'han perdonada a Moçambic i que els han tornat a deixar 2.600
milions més.
La llàstima "com diu en Palomino del programa de TV3," és que
els doblers que els arriben s'utilitzen en matèries de primera
necessitat: és a dir, canons, tancs, bazuques, armes...
Per altre costat, a causa dels deutes que tenen (la llista de
països és massa llarga), només els permet invertir en aliments,
habitatges i sanitat un 3 per cent del seu pressupost. Parlem
seriosament. Si allò que tudam als països mitjans i milionaris
arribàs de bon de veres a aquelles pobres gents, no tan sols ens
sentiríem millor, sinó que contribuiríem a la tasca creadora de Déu
(anomenau-lo com volgueu), i allunyaríem el perill que s'unesquin
tots contra nosaltres. I no rebran els governants, no. Rebrem
nosaltres o els nostres fills, envaïts per part d'aquells de qui
s'ha abusat massa.
Des d'aquesta secció vos anim que vos informeu de com fer
arribar als poders públics que una part dels impostos que ja pagam
vagi a alliberar aquestes hipoteques. Per exemple: Casella 1/
Església catòlica. - Casella 2/ Altres finalitats socials. -
Casella 3/ Abolició de tot el que sia possible del deute extern
dels països més miserables.
Sí, ni més manco, és una proposta per a la propera Declaració de
Renda de l'any 2000.
I mentrestant, no estaria de més que algun grup compromés iniciàs
algunes mesures com recollida de firmes, consultes... o altres.
Dels hipermilionaris no me n'ocup. La seva consciència, un moment o
altre, els farà reaccionar positivament. Així ho dic, i així ho
crec.
Joan Tomàs Vigo Campins. Sóller
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.