Com pot dir, senyora Riera, que el president Aznar no vol declarar d'interès públic els vols interinsulars i amb la península? Escolti'm, que som jo que li parl: na Rosa, na Roseta o la senyora Rosa, tant se val! Vostè, senyora Riera, es veu que no està ben informada de tot allò que passa en el país. Així que procuri informar-se tot d'una en aixecar-se del llit. S'informi, i no les hi donaran con queso. Perquè a mi em sap greu haver-la de corregir, però no hi ha dubte que vostè llegeix el diari a l'inrevés. Si el llegeix com toca, s'adonarà que els del Partit Popular ja proposàrem la potenciació de l'espai aeri, quan tenguérem notícia que Colom va estar-se tres mesos per arribar a Amèrica en vaixell. Fixi's si fa temps! I em corregesqui vostè, si està convençuda que dic mentides. En cas contrari, calli. Faci el favor de callar. Aleshores, quan férem la proposta, vostès s'hi oposaren, tot al·legant que l'ofici de remer era dels que tenien més acceptació entre els al·lots que havien de fer el servei militar substitutori. És a dir, que frenaren el progrés en majúscules per a potenciar un progressisme de pa amb fonteta. Però això no és tot, senyora Riera. Així que continuaré parlant. Nosaltres, els homes i les dones del Partit Popular, som els que presentàrem, a mitjan segle devuit, una demanda perquè s'emprassin avions per a traslladar el turisme alemany i anglès a Mallorca. I ho férem per dues raons ben senzilles, compreses a l'exemple següent: una família partia de Colònia, a principi de juliol, amb un carro estirat per dues mules i disposada a torrar-se el cul a les nostres platges. I què passava? Que si les coses anaven bé, arribaven a Palma per la festa dels morts, quan el sol és del tot nial. Aleshores vostès s'oposaren al nostre projecte per motius inconfessables. Sí, sí, senyora Riera, prest o tard tot se sap en aquest món! Si els turistes venien d'Alemanya amb carro, Serrallonga els esperava als Pirineus i els escurava les butxaques en concepte de dret de pas, que a la vegada servia per a finançar les campanyes electorals de Maragall. Perquè tot s'ha de saber, senyora Riera, i Maragall els hauria sortit més econòmic si s'hagués dedicat a confeccionar vestits d'organdí per a les formigues, en lloc de malgastar fortunes per arribar al palau de la plaça de sant Jaume. No ens enganyem, senyora Riera, és més factible que Van Gaal guanyi la Copa d'Europa que no que Maragall governi Catalunya. Fixi's si ho tenen cru. Però continuem amb el tema que ens ocupa. L'any passat mateix, ara farà un any, vostès retragueren al president Matas que mentre a Son Sant Joan hi havia col·lapse circulatori, el senyor Bauçà anava amunt i avall, a tothora, amb la somereta d'en Rango. Desde luego, por supuesto i sin lugar a dudas que hi anava! Érem a la Fira d'Abril de Son Tril·lo, i l'animaló no sap fer altre trajecte que no sigui el que va del Patio de Farolillos al fossar d'enfront. Què volen, vostès, que la matem a bastonades per fer-la canviar de sendera? Senyora Riera, s'aclaresquin d'una vegada: diguin el que volen i després en parlarem. Nosaltres, la gent del Partit Popular, estam disposats a fer que les mosques col·laborin en el transport aeri per tal de resoldre el problema. Però després vostès ens diran: és que les mosques sols poden garantir els vols monoplaça i amb l'intens trànsit aeri que hi ha entre Mallorca i les altres illes el cel semblarà el passeig del Born. Miri, senyora Riera: les mosques d'ase poden dur dos passatgers. Li ho dic, perquè amb aquest suggeriment que li acab de fer, ja reduirem a la meitat els embussos de l'espai aeri. Tots els problemes, per a la gent conservadora, senyora Riera, tenen solució. I faci el favor de dir-ho als seus electors, no els mentesqui. Si el president Aznar s'ha pronunciat en contra de l'augment dels vols interinsulars i amb la península, és perquè es tracta d'una petició clarament burgesa. Ja ho sé: segons vostès jo som una burgesota, quan no dispòs ni d'unes botes de goma per a travessar els bassiots. Però deixem-ho estar. Nosaltres, els conservadors, tenim la culpa de tot. Què vol que li digui, senyora Riera? Ja està bé així. Si els socialistes volen pujar amunt, que s'enfilin a una escala d'encortinar.

Nota: Aquesta resposta, en to preelectoral i feta en època post-electoral, és de la senyora Estaràs a una pregunta que la senyora Riera no ha formulat ni mai no ha fet comptes de formular. Tenc notícies que el president Antich ha convocat el senyor Matas a una reunió al més alt nivell. No n'ha transcendit el contingut, però sé que li vol proposar la fi de la guerra bruta. Si a una campanya electoral pròxima, el Pepé torna a posar piles Duracell a Rosa Estaràs, tots els candidats podran clavar-se droga dura. Si més no, els del PSOE podran beure tant de Calisay com vulguin.