Fa la sensació que en aquestes eleccions no ens jugam res. Crec
que no m'havia passat mai això d'estar tan absent, voluntàriament
absent, d'unes eleccions. Generacionalment em toca creure que la
política conté ingredients d'intel·ligència i que està per servir
el ciutadà; per m'astora la meva pròpia indolència. Potser la
campanya és el moment menys adient per fer crítica o anàlisi
política perquè paradoxalment és en campanya quan la política és
més irrellevant. Però, com pot ser que hàgim arribat a aquest grau
de passotisme?
Per a mi, dues són les raons que expliquen aquesta mandra. Per
un costat, la pròpia campanya que es presenta com una quinzena
carregada d'agressivitat i sense idees, o tan carregada
d'agressivitat que es fa difícil trobar, entre els crits i el
renou, una sola idea que no sigui anunciada com una proclama contra
l'altre. És a dir, en campanya les idees mai existeixen en elles
mateixes, no tenen entitat pròpia, sinó que són obusos llançats
contra la idea que tenim de l'adversari. N'hi ha que diuen que està
bé que la campanya sigui agressiva perquè així es descarrega
adrenalina. Aquests antropòlegs veuen la campanya com la catarsi
carnavalesca de les societats de l'Antic Règim. Sent com és la
política una escenificació d'allò públic potser tenen raó, però jo
som dels que consider la política com una eina per a la
racionalització i, per tant, presentar-la com una fira la
desprestigia, almenys als meus ulls.
La segona explicació per tanta indolència està en el dubte de
saber si els polítics realment manen o es veuen sotmesos a tantes
pressions mediàtiques i empresarials que ho tenen molt difícil. El
creixent abstencionisme que hom troba a les Illes Balears es
produeix perquè realment hi ha molta gent que creu que això del
govern no els afecta? És a dir, hi deu haver una certa intuïció
popular que considera que la política està tan mediatitzada per
interessos aliens que no paga la pena anar a dipositar vots. La
saviesa popular ho expressa amb menyspreu quan diu: «tots els
polítics són iguals». Ens quedam amb l'anècdota de la corrupció,
l'enriquiment personal, el finançament il·legal que, sens dubte,
són temes escandalosos, però perquè hi ha gent disposada a comprar
la política? I és que hi ha grups, i a les Illes Balears es tracta
de grups immobiliaris, que volen imposar els seus interessos sense
presentar-se clarament com una opció política i juguen a la
política no en els escenaris institucionals o públics on tots els
puguem veure, sinó que ho fan des de darrere les cortines. Creure
que els polítics tanmateix no manen és una idea que de cada cop pot
anar a més a mesura que es vagin produint aliances bancàries,
mediàtiques, comunicatives com les que ja s'han iniciat. Nosaltres,
pobrets ciutadans esperançats en la política sols tenim una cosa a
fer i és mantenir-nos constants i esperançats en la pràctica de la
democràcia que és l'única defensa que tenim davant l'assetjament
dels poderosos que gestant aliances cerquen camins torts per fer la
seva política.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.