La reivindicació que fa Joaquín Almunia del model de «Pacte
Balear», topa amb un entrebanc important, i és que confon una
simple entesa de les esquerres estatals amb el que a les Illes ha
estat un acord del conjunt de les forces progressistes i
nacionalistes. És per això que resulta qüestionable la sinceritat
d'aquesta reivindicació, ja que topa amb tota una sèrie de
plantejaments que contradiuen l'esperit que ha fet possible el
canvi de Govern a les Illes Balears. Propostes com les de fer un
front comú entre el PSOE i el PP per aturar les reivindicacions
dels nacionalistes o la mateixa presentació de l'acord amb IU com
la decisió de governar prescindint dels nacionalistes són elements
prou significatius com per veure quin és el tarannà dels
socialistes en el seu projecte de polític. És dins d'aquest clima
que s'expliquen acusacions tan greus com les que va fer el propi
Almunia, comparant el procés de normalització de la llengua
catalana amb la kale borroka o violència al País Basc.
El discurs del PSOE, en aquesta campanya, és contradictori i amb
això té raó José M. Aznar quan acusa els socialistes de parlar de
distints models d'Estat segons el territori al qual adrecen el seu
missatge. A Catalunya i Balears es prioritza el discurs federalista
per allò de ser més coherents amb la imatge que volen transmetre
Maragall i Antich, mentre que a l'Espanya profunda es fa un discurs
d'exclusió de tot allò que puguin representar els anomenats
nacionalismes perifèrics. Diríem que allí ha triomfat la línia dels
Rodríguez-Ibarra, Borrell, Bono, etc. que defensen la idea d'un
govern central fort i sense concessions.
El problema està, però, a saber quin model aplicaran els
socialistes si arriben al govern. Si ens hem de refiar de
l'experiència històrica, sembla clar que quan el PSOE ha disposat
de majoria absoluta la seva gestió s'ha caracteritzat pel bloqueig
de transferències a les comunitats autònomes, per un deficient
sistema de finançament autonòmic i per la consolidació d'un
Estat-nació que s'identifica amb la llengua i la cultura castellana
com a únic eix vertebrador. Va ser la pèrdua d'aquesta majoria
absoluta i el suport dels nacionalistes el que permeté desbloquejar
aquesta situació i fer que es pogués avançar en l'autogovern de les
distintes regions i nacionalitats. Igualment, fou la necessària
presència dels nacionalistes en la configuració de majories
parlamentàries, la que determinà que el PP hagués de moderar el seu
espanyolisme exacerbat i continuar el procés descentralitzador que
s'havia iniciat en la darrera etapa del govern socialista.
Tot això ens indica que de cara a la constitució del nou govern
és imprescindible la presència de les forces nacionalistes si volem
avançar cap un model autonòmic que aprofundeixi en l'autogovern
dels distints territoris de l'Estat i en el reconeixement de la
seva plurinacionalitat. Per això, és important que en la
configuració d'aquestes majories també hi sigui present el
nacionalisme progressista que representa el PSM a les Illes
Balears, per tal de defensar millor els nostres interessos com a
país.
El «Pacte a la balear» és un compromís entre les forces
nacionalistes i progressistes, és una eina per aprofundir en les
llibertats individuals i col·lectives, per dinamitzar l'economia i
posar-la al servei dels ciutadans, per respectar i fomentar la
cultura, per incrementar el nivell d'autogovern; en definitiva, per
aprofundir en la democràcia i acostar el poder al poble. Però res
d'això es podrà fer des d'un pacte de les esquerres estatals si
aquestes ignoren l'important bagatge que poden aportar els
nacionalistes per dimensionar un projecte més d'acord amb la
realitat plural de l'Estat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.